2023
Les polítiques públiques han de tenir un contingut, han de mobilitzar recursos per generar resultats i transformar l’statu quo, l'han de desafiar. No són uns actes simples, necessiten temps. Una política pública és Política. Ha de complir una competència social, és a dir, que afecti la situació, els interessos i els comportaments dels seus afectats. La finalitat última de la política és generar un impacte que transformi. I quin millor àmbit per fer política que l'àmbit municipal. Per mi, el municipalisme és la forma de fer política més dura, però alhora, la més gratificant, és la política més immediata i pròxima als ciutadans.
Les carteres dels ajuntaments responen a temàtiques d'actuació, i estan pensades amb la lògica d'una política pública, és a dir, a donar resposta a les necessitats concretes segons àmbits que una persona necessita al llarg de la seva vida. Aquestes carteres acostumen a respondre a la necessitat de tothom. Per tant, com es pot legitimar una cartera de joventut o infància, si no respon a la necessitat de tothom? I com ho fem quan la feina de joventut és la de treballar transversalment amb la resta? I com podem legitimar-ho quan l'existència actual d'aquesta cartera a molts municipis es basa a respondre necessitats d'altres col·lectius, o organitzar activitats que no són de les seves competències, com concerts de festa major, o activitats per infants? És cert que altres cartipassos tracten polítiques de temàtica juvenil, però no podem permetre que costi tant poder-ho tractar des d'una perspectiva juvenil dins d'una regidoria de joventut consolidada i capaç de treballar amb transversalitat. El que s'aconsegueix amb les polítiques públiques de joventut és posar el jovent a la categoria de ciutadans de ple dret.
Com Weber considero que la política ha de ser una vocació que ha de bascular entre una "ètica de convicció moral" i una "ètica de responsabilitat". Però crec que tenim un problema quan hi ha polítics que no tenen ni ètica moral, ni se senten responsables per poder preservar aquella regidoria. Tenim un problema quan alguns polítics que haurien de creure en la seva feina i sobretot, ser conscients de la importància que té, creuen que la regidoria de joventut és una cartera de segona i no tenen cap voluntat per fer polítiques transformadores. Un segon problema de la regidoria de joventut és la posició de feblesa que sovint ocupa en el marc de l'organització d'una institució, els pocs recursos que se li destinen i el poc suport que rep per l'equip de govern.
Aquests quatre anys han sigut una bogeria. No han sigut gens fàcils, no ens esperàvem un Glòria, una pandèmia, o les constants campanyes d’assetjament que hem rebut com equip de govern. Però si em quedo amb una cosa positiva d’aquesta experiència ha sigut poder escoltar als joves, i generar un canvi important en les polítiques de joventut de Sant Andreu de Llavaneres on eren completament inexistents.
Hem aconseguit obrir un equipament juvenil, on la programació de les activitats i les sortides no la marca cap tècnic municipal, sinó els mateixos joves per assemblea; hem obert un punt d’informació juvenil tant a l’equipament municipal com a l’institut; hem ampliat l’edat de vot dels pressupostos participatius a 16 anys; hem creat un projecte d’orientació i empoderament (“joves en marxa”); hem apostat per invertir en un projecte de prevenció, detecció i acompanyament al voltant del benestar emocional del jovent; i ara comencem la construcció de 75 habitatges de protecció oficial amb reserva de places pels joves; entre d’altres.
Futurs regidors de jovent, alceu bé la veu, i no pareu fins a assolir allò que us proposeu. Que no us parin una oposició vaga i adultista, ni un equip de companys poc empoderats. Alceu-vos i avancem amb la força del jovent!
