Després de 2 setmanes de campanya i de 3 anys de govern republicà, ara sí, ens trobem a punt de celebrar unes noves eleccions al Parlament de Catalunya. Després de mesos de feina incansable i de 14 dies explicant-ho arreu del territori ha arribat l’hora de la veritat, l’hora de decidir quin és el futur que volem pel nostre país.

Diumenge tenim dues opcions: retrocedir o seguir avançant. Nosaltres som partidaris de posar un punt i seguit a tota la feina feta, sobretot en clau juvenil. A poques hores de posar punt i final a la campanya electoral toca fer balanç. Estem davant d’unes eleccions que semblen no acabar de motivar, on molta gent es mostra apàtica. La mostra més clara és la quantitat d’indecisos que encara hi ha avui. La nostra feina ha estat la de sortir a cada plaça del Principat a explicar per què el nostre és el millor projecte (de fet, som els únics que tenim…

Estem a pocs dies de donar el tret de sortida a la campanya del 12 de maig i és el moment de començar a dibuixar quin és l' escenari en què s’emmarquen aquestes eleccions.

Ens trobem davant d’una convocatòria electoral que sembla no despertar excessiu interés i que a molta gent diu fer mandra. Davant d’això hem de donar un cop de puny sobre la taula, i és que amb aquesta actitud, ens trobarem el 13 de maig amb un escenari especialment complicat. El jovent d’aquest país no es pot permetre trobar-se amb un govern d'aquest PSC, més allunyat de les classes populars i de les reivindicacions nacionals que mai. No ens podem permetre el luxe de retrocedir en tot allò que  hem avançat.   Des de la República, Catalunya no havia tingut un…

El 26 de gener de 1641, en el marc de la Guerra dels Segadors, les tropes catalanes feien fora de Montjuïc i contundentment a les tropes hispàniques. Gairebé 300 anys després, l’any 1939 les tropes franquistes entraven a Barcelona en el que suposaria un cop definitiu a la resistència antifranquista a Catalunya. Però encara un tercer esdeveniment es va donar un 26 de gener. L’any 1979, la policia espanyola disparava contra el jove militant independentista Martí Marcó. Moriria dos dies després. 

Aquest dia és una data assenyalada al nostre calendari. Tant de temps després d’aquests diferents fets, el jovent independentista no podem deixar que res caigui en l’oblit. Això ens posa en la necessitat de tenir un dia al calendari en què recordem totes aquelles persones que ens van precedir en la nostra lluita per l’alliberament nacional i social dels Països Catalans. Catalans i catalanes que, amb nom propi o sense ell, ho han donat tot per fer possible allò pel que treballem dia rere dia, fins i tot la seva vida. Nosaltres no podem fer altra cosa que no sigui…

La majoria dels lectors encara recordarà l’apagada elèctrica que fa pocs dies va deixar a les fosques milers de llars i sense serveis bàsics a moltes zones dels Països Catalans. Sobretot al Principat i al País Valencià, diversos municipis van quedar paralitzats, afectant escoles, hospitals, comerços i activitats quotidianes. Les causes encara avui són incertes, però més enllà dels moments distòpics que va provocar, aquest episodi ha tornat a posar damunt la taula el debat polèmic sobre la necessitat d’una sobirania energètica real i popular.

Aquest incident evidencia la dependència estructural d’un model energètic centralitzat, fràgil i pensat per servir als interessos dels grans oligopolis, no pas per garantir els drets de la ciutadania. Aquest és el punt de partida des del qual el jovent independentista hem de plantejar el debat, des de la reivindicació d’uns Països Catalans sobirans, també en l’àmbit energètic, amb capacitat de decidir com, on i per a qui produïm l’energia. I això implica assumir que sense sobirania energètica no hi haurà sobirania nacional. Per fer-ho possible, cal trencar amb la lògica mercantilista que domina avui la gestió de les infraestructures…