Després de 2 setmanes de campanya i de 3 anys de govern republicà, ara sí, ens trobem a punt de celebrar unes noves eleccions al Parlament de Catalunya. Després de mesos de feina incansable i de 14 dies explicant-ho arreu del territori ha arribat l’hora de la veritat, l’hora de decidir quin és el futur que volem pel nostre país.

Diumenge tenim dues opcions: retrocedir o seguir avançant. Nosaltres som partidaris de posar un punt i seguit a tota la feina feta, sobretot en clau juvenil. A poques hores de posar punt i final a la campanya electoral toca fer balanç. Estem davant d’unes eleccions que semblen no acabar de motivar, on molta gent es mostra apàtica. La mostra més clara és la quantitat d’indecisos que encara hi ha avui. La nostra feina ha estat la de sortir a cada plaça del Principat a explicar per què el nostre és el millor projecte (de fet, som els únics que tenim…

Estem a pocs dies de donar el tret de sortida a la campanya del 12 de maig i és el moment de començar a dibuixar quin és l' escenari en què s’emmarquen aquestes eleccions.

Ens trobem davant d’una convocatòria electoral que sembla no despertar excessiu interés i que a molta gent diu fer mandra. Davant d’això hem de donar un cop de puny sobre la taula, i és que amb aquesta actitud, ens trobarem el 13 de maig amb un escenari especialment complicat. El jovent d’aquest país no es pot permetre trobar-se amb un govern d'aquest PSC, més allunyat de les classes populars i de les reivindicacions nacionals que mai. No ens podem permetre el luxe de retrocedir en tot allò que  hem avançat.   Des de la República, Catalunya no havia tingut un…

El 26 de gener de 1641, en el marc de la Guerra dels Segadors, les tropes catalanes feien fora de Montjuïc i contundentment a les tropes hispàniques. Gairebé 300 anys després, l’any 1939 les tropes franquistes entraven a Barcelona en el que suposaria un cop definitiu a la resistència antifranquista a Catalunya. Però encara un tercer esdeveniment es va donar un 26 de gener. L’any 1979, la policia espanyola disparava contra el jove militant independentista Martí Marcó. Moriria dos dies després. 

Aquest dia és una data assenyalada al nostre calendari. Tant de temps després d’aquests diferents fets, el jovent independentista no podem deixar que res caigui en l’oblit. Això ens posa en la necessitat de tenir un dia al calendari en què recordem totes aquelles persones que ens van precedir en la nostra lluita per l’alliberament nacional i social dels Països Catalans. Catalans i catalanes que, amb nom propi o sense ell, ho han donat tot per fer possible allò pel que treballem dia rere dia, fins i tot la seva vida. Nosaltres no podem fer altra cosa que no sigui…

Aquest 1 de maig el Jovent Republicà tornem a omplir els carrers amb orgull de classe i força de lluita. Perquè sabem d’on venim i per què lluitem. Som el jovent de la classe treballadora que mai ha deixat de defensar els seus drets i que sap que només organitzada pot guanyar.

Som la generació de les crisis. Ens hem criat entre retallades, privatitzacions i vulneracions de drets bàsics. No podem emancipar-nos perquè ens condemnen a sous de misèria mentre el preu de l’habitatge, i de la vida en general, s’enfila dia rere dia sense fre. El nostre futur no pot ser un lloguer igual al nostre sou o una habitació compartida. No volem sobreviure, volem viure amb dignitat.  Vivim en un sistema que ha deixat de prioritzar la vida. Un sistema capitalista que ha convertit el nostre país en un parc temàtic de lloguers turístics i treball precari, on es mercadeja…