Amb un futur laboral que gairebé garanteix la precarietat, els preus de l'habitatge pels núvols i, la sensació que res del que hem fet ha servit per res, és normal que als joves ens costi parlar d'independència.
El "procés" ha acabat, està en una nova etapa... diguem-li com vulguem, el que és innegable és que els temps han canviat i que la realitat ja no és la mateixa. La lluita per l'alliberament nacional sembla estancada, sobretot quan la gran majoria de la nostra generació va viure i participar activament en un moment èpic per la nostra història com a nació, moments en què semblava que l'objectiu, d'una vegada per totes, estava a tocar. I és normal que sentim que tot això no ha servit per res, perquè així ens ho han fet veure, i que ens sentim desenganxats de la lluita, sobretot quan…