El 25N és d’aquells dies que les feministes tenim marcats al calendari. És un dia que ens recorda que, malauradament, encara hem de seguir lluitant contra la realitat d’un món on la violència vers les dones segueix sent el pa de cada dia. Aquesta violència adquireix formes molt diverses, algunes que no ens són alienes perquè les hem viscudes en primera persona i d’altres que de vegades no tenim tan presents perquè no les vivim en les nostres carns.
Sexual, física, psicològica, emocional, econòmica, vicària són adjectius que li afegim a la paraula violència quan ens referim a aquella que s’exerceix sobre les dones. Més enllà d’aquest nefast catàleg d’adjectius, les múltiples opressions que el sistema capitalista exerceix sobre les dones diàriament senten les bases per a que s’acabin donant aquestes violències. Una d’aquestes és la pressió estètica, que s'acarnissa especialment amb les dones joves. Encara és habitual trobar-nos amb cartells publicitaris que només mostren dones hipersexualitzades amb cossos normatius que perpetuen els estàndards actuals de bellesa i fomenten la grassofòbia. La publicitat vol convertir la cosmètica pràcticament…