2023
L’Organització Mundial de la Salut defineix la salut com “un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties”
No obstant, en els últims anys hem vist un augment significatiu en el consum d’antidepressius i ansiolítics, ja que cada cop hi ha més persones que pateixen d’ansietat i de depressió, i el suïcidi s’ha convertit en la primera causa de mortalitat entre els joves de 15 a 29 anys, per davant dels accidents de trànsit. Tot i que aquesta definició de salut es va establir el 1948 i no s’ha modificat des de llavors, no ha estat fins fa pocs anys que s’hi ha començat a parar atenció real als problemes de salut mental i a les causes que tantes persones no puguin gaudir-ne.
Els joves d’avui en dia hem hagut de créixer i formar-nos en un context de forta crisi econòmica, no tenim garantia de poder emancipar-nos, tenim condicions laborals precàries i ens veiem sotmesos a fortes pressions per encaixar en estereotips imposats per la societat capitalista; des de pressions estètiques fins a models de vida que no es correlacionen amb les nostres realitats diàries. En definitiva, ens resulta molt difícil encetar els nostres projectes vitals propis dignament i es impossible que això no minvi la nostra salut mental. I per si tot això fos poc, quan necessitem ajuda, ens trobem amb un sistema sanitari que només ens pot oferir un seguiment psicològic mensual sis mesos més tard d’haver-lo sol·licitat i ens veiem obligats a deixar-nos diners que molts no tenim per aconseguir una atenció psicològica adequada.
En els últims anys, la salut mental ha entrat en el debat públic i en el debat institucional, fet que s’ha traduït en polítiques com la creació del Pacte Nacional de Salut Mental i el Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya, així com la introducció d’una partida específica per la salut mental als últims pressupostos de la Generalitat. Però encara falta molta feina per fer, començant per ampliar i reforçar els serveis i el personal als CSMIJ, CSMA i centres de dia de Salut Mental i seguint per incidir políticament sobre els determinants socials que mes influència tenen sobre el benestar emocional i la salut mental amb mesures que impactin directament sobre qüestions com l’accés a l’habitatge, els preus dels aliments bàsics o els salaris mínims.
Encara que potser no ho sembli, el municipalisme també te un paper fonamental en tot això, no només pel seu rol en la gestió dels recursos sanitaris que depenen dels ajuntaments, sinó a través de la creació de plans propis de salut mental i polítiques centrades en els determinants socials de la salut. En aquesta propera jornada electoral ens hi juguem també la salut mental, l’emocional i la social.
