09.03
2015
2015
"No serem mai lliures si no aconseguim que tota la ciutadania siga lliure"
Empar Crespo (La Pobla de Vallbona, 1981), va ser secretària de la Dona de les JERC entre els anys 2007 i 2008. L'Empar és Doctora en Biologia per la Universitat de Barcelona i Màster en Neurociències. Actualment treballa en el camp de recerca i desenvolupament de nous fàrmacs. És militant de les JERC i d'Esquerra Republicana des de l'any 2004.
Quina era la situació del feminisme durant l'època en què vas ser secretària de la Dona de les JERC?
La situació del feminisme, tot i que ha fet passes de formigueta, era molt semblant a la d'avui en dia en qüestió de polítiques de dona. Pot ser, el que sí que ha canviat, ha sigut que avui en dia la gent comença a plantejar-se que alguna cosa s'ha de canviar per erradicar la diferència entre homes i dones que existeix a tots els àmbits de la societat. Sense dubte, el primer pas per poder erradicar-les és fer-se visible. I, tot i que encara queda molt, es bo començar per algun punt. Això, aleshores, era una mica impensable. A més, l'estigmatització de la lluita feminista estava molt més accentuda que ara, i ja és dir. Però, tot evoluciona i em negue a pensar que mai aquesta lluita passarà als llibres d'història igual com van passar les lluites contra altres desigualtats.
Recordes alguna acció/lluita significativa de les JERC en defensa dels drets de les dones durant aquell període?
Doncs aquella època, recorde perfectament l'impacte que vam tindre les JERC quan vam assisitir a la manifestació unitària del 25N, Diada en la que es denuncia la violència masclista. Vam idear la campanya anomenada "Jo mai no ho faria" per denunciar l'assetjament. I, curiosament, la gent es va sorpendre de l'edat de la militància de les JERC. Aleshores encara no es relacionava massa la violència masclista amb el jovent. I la nostra assistència amb aquesta campanya va despertar la curiositat de mitjans i d'assistents. Tot i que aleshores no es tenia massa present, per desgràcia el temps ha demostrat que la violència masclista no és exclusiu d'una franja d'edat sinó que és un problema estructura i tant afecta al jovent com a la gent adulta. Va ser una Diada que dificilment mai podré oblidar.
Com veus l'evolució de les polítiques de dones i quina situació creus que ens trobem avui?
L'evolució de polítiques de dones, avui en dia, les veig en regressió. Les dones ens hem visibilitzat més: pot ser se'n parla molt més de les desigultats ocasionades únicament per ser dona, tothom és conscient que la violència masclita és intolerable... Ara bé, tocaria actuar i únicament podrem actuar si es fan des del governs polítiques de dones que lluiten contra aquesta xacra. I, per desgràcia, els governs conservadors que ens governen als Països Catalans (i a l'Estat Espanyol), no tenen cap intenció per desenvolupar-les. És més, amb l'excusa de despesa econòmica, les van retirant. I això no ho podem tolerar. Una societat avançada, com la que hem de construir als Països Catalans, no podem caure en la trampa de fer-nos els moderns identificant desigualtats i quedar-nos amb els braços creuats sense assolir el repte de lluitar contra elles. Així doncs, ens cal una classe política que s'ho crega i que pose tots els mitjans per erradicar-la. No serem mai lliures si no aconseguim que tota la ciutadania siga lliure. I això, sense discriminació per ser una dona.
La situació del feminisme, tot i que ha fet passes de formigueta, era molt semblant a la d'avui en dia en qüestió de polítiques de dona. Pot ser, el que sí que ha canviat, ha sigut que avui en dia la gent comença a plantejar-se que alguna cosa s'ha de canviar per erradicar la diferència entre homes i dones que existeix a tots els àmbits de la societat. Sense dubte, el primer pas per poder erradicar-les és fer-se visible. I, tot i que encara queda molt, es bo començar per algun punt. Això, aleshores, era una mica impensable. A més, l'estigmatització de la lluita feminista estava molt més accentuda que ara, i ja és dir. Però, tot evoluciona i em negue a pensar que mai aquesta lluita passarà als llibres d'història igual com van passar les lluites contra altres desigualtats.
Recordes alguna acció/lluita significativa de les JERC en defensa dels drets de les dones durant aquell període?
Doncs aquella època, recorde perfectament l'impacte que vam tindre les JERC quan vam assisitir a la manifestació unitària del 25N, Diada en la que es denuncia la violència masclista. Vam idear la campanya anomenada "Jo mai no ho faria" per denunciar l'assetjament. I, curiosament, la gent es va sorpendre de l'edat de la militància de les JERC. Aleshores encara no es relacionava massa la violència masclista amb el jovent. I la nostra assistència amb aquesta campanya va despertar la curiositat de mitjans i d'assistents. Tot i que aleshores no es tenia massa present, per desgràcia el temps ha demostrat que la violència masclista no és exclusiu d'una franja d'edat sinó que és un problema estructura i tant afecta al jovent com a la gent adulta. Va ser una Diada que dificilment mai podré oblidar.
Com veus l'evolució de les polítiques de dones i quina situació creus que ens trobem avui?
L'evolució de polítiques de dones, avui en dia, les veig en regressió. Les dones ens hem visibilitzat més: pot ser se'n parla molt més de les desigultats ocasionades únicament per ser dona, tothom és conscient que la violència masclita és intolerable... Ara bé, tocaria actuar i únicament podrem actuar si es fan des del governs polítiques de dones que lluiten contra aquesta xacra. I, per desgràcia, els governs conservadors que ens governen als Països Catalans (i a l'Estat Espanyol), no tenen cap intenció per desenvolupar-les. És més, amb l'excusa de despesa econòmica, les van retirant. I això no ho podem tolerar. Una societat avançada, com la que hem de construir als Països Catalans, no podem caure en la trampa de fer-nos els moderns identificant desigualtats i quedar-nos amb els braços creuats sense assolir el repte de lluitar contra elles. Així doncs, ens cal una classe política que s'ho crega i que pose tots els mitjans per erradicar-la. No serem mai lliures si no aconseguim que tota la ciutadania siga lliure. I això, sense discriminació per ser una dona.
Empar Crespo