2011
Les platges a les nostres comarques estan patint un greu retrocés des de fa anys. Els temporals s’emporten la sorra mar endins i l’única solució que es dóna des de l’administració és la seva regeneració any rere any mitjançant un vaixell draga. Aquest mètode és extremadament car, tant econòmicament com ambientalment: des del 2005 s’han gastat prop de 23 milions d’euros i la remoguda de sorres del fons marí destrueix l’ecosistema, el qual necessita anys en reprendre l’equilibri ecològic. Es calcula que el cost de reposició per quilòmetre quadrat supera els 10 milions d’euros.
La manca de regeneració natural de la platja és, principalment, a causa de dos factors. Al llarg de la història, les platges s’han format pels sediments i sorres que han portat els rius de les comarques del Maresme i el Barcelonès Nord, tant la Tordera com el Besòs, així com les rieres de la zona. La creixent urbanització dels últims anys, però, ha limitat l’aportació de sediments a les platges. Per altra banda, la modificació del litoral marí, sobretot a causa de la instal•lació de ports esportius, ha estat, també, un factor important en la distorsió del curs natural de la regeneració. Aquestes instal•lacions actuen de barrera i provoquen una acumulació de sorra a llevant i una manca de sorra a ponent.
Últimament s’està parlant de possibles solucions. Una d’elles, que ja s’ha provat a la Mar Bella de Barcelona, són els espigons submarins, els quals afronten l’arrel del problema. Aquestes instal•lacions han d’evitar que el mar s’emporti la sorra endins; ara bé, es poden convertir en una acumulació de residus sòlids (a causa de la deixadesa d’una part de la ciutadania) i també podria ser una font de microorganismes, que s’acumularien en biofilms que, en desadherir-se, podrien provocar l’augment de la càrrega bacteriana a les nostres aigües. A més a més, aquest tipus d’espigons podrien perjudicar la renovació de les aigües i no hi ha la certesa que aquesta tecnologia funcionés a les platges del Maresme i el Barcelonès Nord, ja que cada tram de litoral té les seves característiques.
Alguna altra alternativa seria obligar als ports a fer el bypass biològic, amb l’objectiu de passar la sorra d’un costat a l’altre del port, ja que es demostra que són els ports els principals obstacles per la sorra provinent dels rius i rieres de la comarca que aporten sediments. A més, caldria evitar la proliferació i ampliació dels ports esportius per tal de no agreujar més el problema, i caldria millorar l’estat general de les rieres i la permeabilitat del terreny, perquè arribessin a la costa el màxim de sediments possibles.
Des de les JERC Maresme i Barcelonès Nord veiem que no s’estigui a prop d’una solució definitiva per a aquesta problemàtica. Per això, demanem que s’obri urgentment un procés de debat amb bases científiques i objectives, amb la participació d’experts i de representants de moviments socials i ecologistes, posant sobre la taula tots els pros i tots els contres per tractar aquesta problemàtica que afecta al nostre territori any rere any.
Defensa el Territori! Visca la Terra!
