2016
El passat 15 d’octubre les JERC Malgrat vam celebrar el dia de la dona rural. Vam fer una xerrada a l’Arxiu Municipal amb la presència de la Roser Torrent (pagesa de Palafolls) i la M.Àngels Càrceles (administradora del Petit Pla). Ens van explicar les dificultats de treballar al camp, perquè entenguéssim la gran dedicació a temps complert que requereix aquesta feina i aprenguessim a valorar-la. Totes dues treballen per obtenir productes de qualitat i proximitat.
La Roser ve d’un negoci familiar, els seus pares eren pagesos i per tant ha viscut la pagesia des de petita, implicant-se a les feines des de molt jove. Ens va explicar com havia canviat la vida entre abans i ara, ara hi ha moltes més restriccions i estan molt més controlats els productes químics que es fan servir al camp.
La M.Àngels prové d’una família industrial de Malgrat, i ella va triar engegar un projecte al camp amb el seu marit que ja venia de família pagesa. La gent vol comprar producte de proximitat però la vida actual demana que el producte vingui envasat, processat i preparat ja per menjar. Veient aquesta realitat i que moltes vegades l’empresa que envasa és qui es beneficia realment del preu final del producte, va decidir crear una empresa que envasés els productes que ells mateixos conreaven.
Hauríem de tenir present que si volem productes de proximitat i de gran qualitat hem de tornar a menjar els productes de temporada, i aquests han d’estar ben etiquetats i ben visibles a tots els comerços.
Al llarg de tota la història quan pensem en el camp pensem amb el pagès que treballa la terra, però sempre al costat del pagès hi havia la seva dona, fent tasques que requerissin menys força física però igual d’imprescindibles. Elles també eren les que anaven a vendre el producte al mercat, així com s’encarregaven de la casa i els fills. En el cas de la Roser i la M.Àngels aquest model segueix força vigent ja que estan al costat del seu marit en el negoci i gairebé són les úniques dones que treballen la terra, perquè quan han de contractar algú normalment només s’hi ofereixen homes.
Sabem que la feina és molt feixuga i requereix moltes hores (no sempre pots disposar de temps lliure, fer vacances quan vols…) però perquè puguem gaudir de producte de proximitat és imprescindible la seva tasca. No podem abandonar el camp, cal un relleu generacional, falten joves que triïn per vocació dedicar-s’hi.