2024
Amb un futur laboral que gairebé garanteix la precarietat, els preus de l'habitatge pels núvols i, la sensació que res del que hem fet ha servit per res, és normal que als joves ens costi parlar d'independència.
El "procés" ha acabat, està en una nova etapa... diguem-li com vulguem, el que és innegable és que els temps han canviat i que la realitat ja no és la mateixa. La lluita per l'alliberament nacional sembla estancada, sobretot quan la gran majoria de la nostra generació va viure i participar activament en un moment èpic per la nostra història com a nació, moments en què semblava que l'objectiu, d'una vegada per totes, estava a tocar.
I és normal que sentim que tot això no ha servit per res, perquè així ens ho han fet veure, i que ens sentim desenganxats de la lluita, sobretot quan ens trobem ofegats amb els nostres futurs individuals.
Però hem de recordar qui som, som un poble que lluita, que no es conforma, tenim un objectiu clar i, si els joves no ens organitzem, res d'això serà possible. Ara més que mai, quan tot sembla que està perdut, quan més fondo toquem, és quan hem de sortir als carrers i creure'ns que això és possible, i que el millor projecte que engloba no només l'objectiu independentista, sinó que busca la lluita per un país socialista, feminista, fet per les classes treballadores i per a totes les realitats, de punta a punta dels Països Catalans(/De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó) és el del Jovent Republicà, perquè som la punta de llança i així ho hem demostrat durant els més de 90 anys d'història de la nostra organització; des de les institucions, però sobretot, des dels carrers, perquè sense poble no hi ha lluita.
Som els que sempre lluitem, els que resistim i són allà, per això aquest onze de setembre, Diada nacional de Catalunya, sortim, més forts que mai, i no parem fins a aconseguir la independència!
Cartell article