2024
Avui, 12 d’octubre se celebra el dia de la Hispanitat. Arreu de l’estat espanyol es commemora l’arribada de Colom a Amèrica i la posterior conquesta. Però realment què és i què representa la hispanitat?
La hispanitat no és més que l’eufemisme d’un dels episodis més foscos i escabrosos de la història: el genocidi cultural, ètnic i lingüístic dels pobles indígenes d’Amèrica. Des de finals de l'edat mitjana i fins ben entrat el segle XIV, el continent americà patí un procés brutal de colonització tant espanyola, com anglesa, francesa, holandesa i portuguesa que expolià i arrassà el territori.
Darrere de la façana de "civilització" es troba l'extermini de milions de persones, l’imposició violenta del castellà i el catolicisme, i l’espoli de recursos que va enriquir l’imperi espanyol a costa de la misèria dels pobles conquerits.
En cap cas, el colonialisme pot ser justificat, i encara menys glorificat. L’exterminació d’una llengua i una cultura i la idea d’un fals mestissatge que només va comportar l’extinció de les llengües indígenes no pot ser mai motiu d’orgull d’algú que es consideri democràtic.
Aquest imperialisme brutal, malauradament, no és un assumpte del passat. Avui, Espanya continua exercint la seva dominació sobre els Països Catalans, negant-li el dret a l’autodeterminació, reprimint la llengua catalana i ofegant qualsevol expressió de sobirania. El mateix estat que va destruir i exterminar cultures a Amèrica, porta 300 anys intentant destruir la nostra. La Hispanitat és la màscara de la tirania espanyola, un projecte que encara perdura.
En són exemple, els 865 casos de discriminació que es van denunciar a Barcelona durant el 2023 per parlar en català, la llengua pròpia del país; l’espoli econòmic en el que es veu sotmès el nostre país per part de l’estat espanyol, que ens roba recursos materials i monetaris posant-los a disposició d’un estat que ens infrafinancia emmascarat tot sota una falsa idea de solidaritat; o l’anul·lació constant de lleis aprovades pel nostre Parlament legítim per part d’uns tribunals franquistes. Per altra banda, els governs actuals del País Valencià i de les Illes Balears i Pitiüses dia rere dien proven d’esborrar els llaços que ens uneixen a tot el País; una llengua, una cultura i una identitat comuna. Tanmateix, cada estrebada seva és resposta amb més afany per resistir.
I és que, davant d’aquestes envestides repressives que van en contra dels drets humans i col·lectius que tenim com a poble, hem de reaccionar més fermes que mai, mantenint el català, i defensant-nos dels seus intents d’extingir-nos.
Recordem doncs, que la hispanitat mata i que a Galiza, a Euskal Herria, i als Països Catalans la marca de l’imperi espanyol encara perdura.
Som la última colònia. Seguem les cadenes.
Cartell article