2025
La identitat discursiva construïda entorn la crítica i oposició a “la dictadura de lo progre” és un miratge; una estratègia fal·laç que amaga la veritable essència del moviment neoconservador, una essència rància i feudal que no és més que la reminiscència de l’ordre turbocapitalista, racista i patriarcal que habitem.
El sistema, en veure’s cada vegada més rodejat de moviments que fan trontollar els seus fonaments, deixa anar el seu gos guardià; i en treure-li el morrió tenim una bèstia que borda i borda per protegir el seu amo. Una bèstia neoconservadora que amb un discurs absolutament reduccionista instiga a l’odi cap a aquells més desafavorits.
En un context com l’actual, on els moviments emancipadors han estat capaços de situar en el debat públic les seves reivindicacions, la resposta conservadora és cada vegada més violenta; és el cas de la retòrica antifeminista, que exemplifica la dinàmica.
En el transcurs de la última dècada, el moviment feminista ha estat capaç de generar allò que qualsevol moviment emancipador desitja: un sentit comú alternatiu. Només amb eines de teoria feminista s’ha pogut construir una alternativa al marc mental preestablert, un marc que naturalitza mil·lennis d’opressió patriarcal. Davant l'eficàcia d’aquesta onada feminista, el neoconservadurisme s’ha alçat com alternativa defensora de l’ordre patriarcal defensant els rols que considera “naturals” i assignats a la binarietat de gènere.
La retòrica antifeminista s’ha expressat per tota mena de canals, però el més fructífer han estat les xarxes socials, un espai plagat de discursos i podcasts d’homes en que intenten reafirmar la seva identitat hegemònicament masculina atacant qualsevol tesi feminista. Ho hem vist innumerables vegades amb els discursos de les “dones de valor” que apel·len a adolescents increpats per un feminisme que els exigeix una revisió dels seus valors i conductes.
És precisament per això pel que hem de donar la batalla discursiva, sense acceptar que un gos bordant impedeixi escoltar i anul·li arguments de justícia social i igualtat. Des dels moviments polítics socialistes i feministes, hem de desenvolupar estratègies discursives que donin la batalla i que no cedeixin pas a la resposta conservadora i retrògrada a la que cada dia hem de fer front.
Hem estat, som i serem resistència ferma a qualsevol moviment neoconservador.
