ACTUALITAT: NOTÍCIES

Davant l'emergència del coronavirus, hi ha hagut molts estudiants o familiars dels estudiants que han perdut els seus ingressos o part dels seus ingressos i que aquest estiu no podran treballar, com feien fins ara per a pagar la universitat, el màster o el grau superior. Cal tenir en compte la repercussió que això té per als estudiants en situació d'insularitat com és el cas de Mallorca i, sobretot de doble insularitat, com són els casos de Menorca, Eivissa i Formentera. La majoria d'aquests estudiants es veuen forçats a estudiar fora del seu lloc de residència habitual i per tant…

Per tot això, la diputada de les Joventuts d’Esquerra Republicana al Congés espanyol, Marta Rosique, ha demanat al Govern espanyol si té previst augmentar les quantitats addicionals per insularitat de les beques estatals, per així pal·liar els efectes socioeconòmics de la crisi del coronavirus i evitar que cap estudiant de les Illes que estudia fora no quedi enrere.

La crisi sanitària provocada pel nou Coronavirus ha provocat un canvi dràstic del model de vida dels/es menorquines, així com de la ciutadania de gran part del món. L’aturada que s’ha produït de la vida social i econòmica acabarà derivant en una forta crisi imminent, com ja s’ha vist amb les dades d’atur del passat mes de març. Les darreres xifres de desocupació mostren una crua realitat: el nou període de recessió afectarà en major mesura a Menorca, a causa de la seva estructura econòmica dedicada principalment al monocultiu del turisme.

Aquesta nova crisi tornarà a posar al límit els problemes que tenim molts/es estudiants menorquins/es per poder accedir als estudis superiors. Les beques que ofereix el Govern espanyol són totalment insuficients pel que fa als estudiants que esteim obligats a sortir de la nostra illa per estudiar a la universitat o a escoles de grau superior. A més, aquest any els i les joves menorquines no podrem treballar durant la temporada d’estiu per aconseguir uns ingressos imprescindibles a l’hora de finançar els estudis. En aquests moments de crisi sanitària ja som molts els i les joves que veim el nostre…

Com cada primer de març, les Joventuts d'Esquerra Republicana de les Illes Balears i Pitiüses mostram el nostre rebuig respecte de la celebració del Dia de les Illes Balears, una jornada sense calat social, que beu d'una construcció jurídica artificial, reivindicativa d'un sentiment de balearitat inexistent entre la població.

No legitimam el Dia de les Illes Balears. En canvi, reivindicam les diades d'autoafirmació que celebren cada illa: el 17 de gener a Menorca, el 4 d'agost a Formentera, el 8 d'agost a Eivissa i el 31 de desembre a Mallorca. Perquè així és com entenem que s'ha de construir la governança d'aquestes illes, des del reconeixement i respecte mutu, respectant la lliure determinació de cada poble. No legitimam el Dia de les Illes Balears perquè no podem acceptar el marc jurídic que ens imposa l'Estat espanyol i que serveix per a l'espoliació de la nostra terra i l'explotació de…

El 17 de gener és la Diada del Poble de Menorca, data en què es commemora la incorporació de l'illa a la Corona catalanoaragonesa portant, així, una cultura i una llengua pròpia al nostre poble.

Aquest any el Jovent Republicà de Menorca volem aprofitar per reivindicar la necessitat de construir, encara més, una terra compromesa i encarada a assolir els reptes que se’ns proposen com a societat amb el medi ambient. Menorca ha de ser una terra lliure, una terra d’acollida, una terra on hi càpiga tothom. Apostem per una Menorca conscient, feminista, defensora dels drets LGTBIQ+ i on l’eix vertebrador de la societat sigui el respecte i la llibertat. El Jovent Republicà celebrem la diada del Poble de Menorca amb la lluita per l’alliberament social i nacional del nostre poble més present que mai,…

El passat 29 de desembre de 2019, va tenir lloc la II Escola Federal de Formació de les Joventuts d’Esquerra Republicana de les Illes Balears i Pitiüses, a Binissalem (Mallorca).

L’Escola va constar de quatre formacions, una d’elles desglossada en dues. La primera formació, a càrrec d’en Marcel Pich, sobre cultura popular i neofestes; la segona, a càrrec d’en Miquel Oliver, batle de Manacor, i en Joan Gaià, regidor de Manacor, sobre municipalisme; la tercera, va consistir en un taller d’activisme a càrrec dels companys David Barnet i Aitor River; i la quarta, a càrrec de na Marta Rosique i en Duran Matamoros, sobre antiracisme. La jornada es valora de manera molt positiva i se’n destaca la millora organitzativa respecte de la passada edició. A part de la militància del…

El passat dilluns dia 30 de desembre de 2019, les Joventuts d’Esquerra Republicana de les Illes Balears i Pitiüses, reunides a Binissalem, hem celebrat el nostre II Congrés Federal.

La Permanent sortint, liderada per na Maite Pons i Pons (Ferreries), ha exposat el seu informe de gestió d’aquests darrers dos anys. S’ha destacat el notable increment de militància arreu de les Illes, sobretot a Mallorca i a Menorca, les noves incorporacions d’Eivissa, la feina feta en aquest any electoral tan intens i l’èxit de les dues edicions organitzades de l’Escola Federal de Formació de l’organització. La candidatura encapçalada per na Carme Gomila i Domínguez (Manacor) ha obtingut la unanimitat dels vots emesos. En aquest nou mandat l’acompanyaran, a la secretaria d’Organització, en Sergi Olvera i Maneu (Maó), i a…

Un any més, s’acosta la Diada de Mallorca i, un any més, les Joventuts d’Esquerra Republicana animam a tots els mallorquins i mallorquines a prendre part dels actes que s’organitzen amb motiu d’aquesta fita.

Dilluns dia 30 ens veurem al Passeig des Born de Ciutat a les 18 h per tal de participar en la manifestació unitària convocada per la Plataforma 31 de Desembre que culminarà, com és tradició, en l’ofrena floral a l’estàtua del Rei en Jaume, a plaça Espanya. Perquè de motius no ens en manquen, fem sentir la veu d’un poble que vol decidir el seu futur. D’un poble, també, compromès amb els valors democràtics i de justícia, que no accepta la repressió a la dissidència política que practica l’Estat espanyol i que, per tant, exigeix la llibertat dels presos polítics…

L’avantprojecte de la Llei d’Educació de les Illes Balears i Pitiüses, presentat el passat dijous pel Conseller d’Educació Martí March, torna a obrir la porta a una possible baixada de la presència del català a les aules i evita blindar el model lingüístic aplicat al llarg dels darrers anys.

El Jovent Republicà de les Illes Balears i Pitiüses denunciam que el govern de Francina Armengol estaria permetent una possible repetició de la política lingüística aplicada per José Ramón Bauzá. Aquesta nova llei podria suposar un retrocés del català a les escoles de les Illes Balears i Pitiüses, ja que es podria passar del mínim actual del 50% de classes en català, establert per la Llei de Mínims, a un simple 35%, xifra similar a la proposada pel Tractament Integrat de Llengües (TIL) impulsat pel govern del PP de José Ramón Bauzá i Joana Maria Camps. En aquest sentit, volem…

La formació d’extrema dreta VOX ha sol·licitat al Parlament de les Illes Balears i Pitiüses visitar 31 centres educatius arreu de les Illes, així com l’Institut Balear de la Dona, emparada en una discutible prerrogativa parlamentària

Les Joventuts d’Esquerra Republicana creiem que el feixisme no hi pinta res a les escoles. No podem normalitzar que una formació política pretengui enviar una delegació de persones, encara que siguin càrrecs electes, a fer de comissaris polítics a les nostres escoles i instituts. I més tenint en compte la naturalesa masclista, lgtbifòbica, xenòfoba i essencialista d’aquesta formació, valors antagònics al de l’escola inclusiva i plural que defensa la gran majoria de la nostra societat.  A VOX no els preocupa millorar el sistema educatiu, les infraestructures dels centres, la manca de recursos i de personal o el benestar de l’alumnat…

Ahir, 27 d'agost, les Joventuts d'Esquerra Republicana de Mallorca, reunides en assemblea a Palma, vam celebrar el nostre congrés. Constituïda la Mesa i aprovat l'ordre del dia, l'equip sortint va fer balanç d'aquests darrers dos anys de mandat. Seguidament, s'aprovà una ponència política i s'escolliren els membres de l'equip que liderarà el projecte els dos anys vinents.

En l'informe de l'equip sortint, es va fer un repàs dels esdeveniments més destacats d'aquests dos anys, des de l'Octubre Català amb el referèndum i la repressió subseqüent, passant per fites com el Decret sobre l'ús del català al sistema de salut públic, l'exili de Valtonyc, les lleis de Benestar Animal (retallada pel Tribunal Constitucional), Residus i Canvi Climàtic, els atacs de l'extrema dreta a entitats com l'OCB o l'STEI, fins a les darreres eleccions del 28-A i 26-M. També es va destacar l'important creixement de l'organització a les xarxes socials, l'èxit de les darreres edicions de l'Acampada Jove i…