LGBTI+

Avui, dia 23 de setembre, celebrem el Dia Internacional de la Visibilitat Bisexual, per reivindicar les seves especificitats dins el col·lectiu LGTBI+. 

La bisexualitat, així com altres identitats plurisexuals (és a dir, persones que se senten atretes cap a més d’un gènere i/o sexe) pateix una discriminació específica anomenada bifòbia, articulada no només per la homofòbia que pateixen altres col·lectius, com gais i lesbianes, si no pel rebuig per part de membres de la resta de la comunitat LGTBI+; ambdues direccions giren al voltant de que les persones bisexuals estan indecises o es troben en un estat transitori abans de definir-se (com a heterosexual o homosexual). Aquests prejudicis perjudiquen greument la vida d’aquelles persones que es reivindiquen bisexuals o una altre identitat…

El Dia Internacional contra la Homòfobia, la Transfòbia i la Bifòbia se celebra el 17 de maig desde l’any 2005, i commemora la retirada per part de la Organització Mundial de la Salut de la homosexualtat com a malaltia mental, tal dia com avui al 1990. És una jornada de lluita contra les diverses discriminacions que pateixen les persones LGTBI+ i per reivindicar els seus drets.

Cada any activistes de tot el món trien un tema que els sembla prioritari per centrar la jornada, tocant cada any problemàtiques diferents del col·lectiu; enguany se centra en la Salut Mental i el Benestar. Malauradament en molts estats a nivell legal, però també dins l’imaginari de molta gent arreu del món en països catalogats com a progressistes, la diversitat de gènere i la diversitat sexual es perceben com a problemes de salut mental i arrel d’això el col·lectiu LGTBI+ pateix molta discriminació i estigma social. Els activistes que han triat el tema aquest any han volgut destacar dues situacions…

Aquest dia de Nadal rebíem una colpidora noticia que ens remou des d’aleshores:  el dia abans l’Alan, un noi trans de Rubí, s’havia tret la vida, incapaç de seguir resistint a l’assetjament escolar que patia degut a la seva identitat de gènere.

L’Alan portava temps amb aquesta situació insostenible. Sense anar més lluny, fa pocs mesos la militància de JERC Rubí van realitzar una acció en contra del bullying que rebia. Malauradament no hi va haver prou, tot i que l’Alan es va mostrar sempre molt agraït per aquest petit gest i tothom que el va conèixer coincideix en que tenia molta energia i ganes de lluitar contra la societat que no sap (ni vol aprendre) a viure amb qualsevol identitat que es surti d’un rígid marc mental dicotòmic i que es mostra agressiva i destructora cap a qualsevol identitat que no…

Avui, 24 d’octubre, es reivindica arreu del món el Dia per la Despatologització Trans. Les persones trans han lluitat i encara lluiten constantment per trencar els tradicionals esquemes binaris de gènere cis (sexe biològic, identitat de gènere i expressió de gènere com un sol pack). Doncs bé, el fenomen trans encara es troba caracteritzat com un transtorn mèdic de tipus mental (disfòria de gènere) segons l’Organització Mundial de la Salut i el DsmV, que és el manual nord-americà de transtorns psiquiàtrics.

Per descomptat, el fet que la transsexualitat consti a la llista de patologies no és quelcom innocu a la societat. Aquesta transfòbia institucionalitzada contribueix sistemàticament, i de manera greu, a fomentar agressions vers les persones trans i a un tracte discriminatori constant, en diverses situacions de la vida. No cal anar a cap país llunyà per veure l’impacte més d’aquesta transfòbia, quan als Països Catalans tenim el trist record de l'assassinat de Sonia Rescalvo Zafra, per part del feixisme, pel simple fet de reivindicar-se transsexual. Aquest és un dels casos més evidents de transfòbia, però aquesta discriminació té lloc cada…