LGBTI+

Avui és 23 d’abril, Sant Jordi, dia dels enamorats i del llibre. Des del Jovent Republicà creiem en una societat sense privilegis ni desigualtats i és per això que volem aprofitar el dia d’avui per reivindicar l’amor lliure i denunciar la discriminació que encara avui pateix el col·lectiu LGTBI+. Perquè no sempre hi ha un cavaller i una princesa. Ni molt menys ell la salva a ella.

Si bé és cert que en alguns àmbits s’ha avançat encara es produeixen agressions homòfobes. De fet, segons dades de l’Observatori contra la Homofòbia, l’any passat a Catalunya es van registrar 111 casos de lgtbi-fòbia, un 32% més respecte el 2016 i les denúncies per delicte d’odi per orientació o identitat sexual registrades als jutjats l’any passat al País Valencià i a les Illes van ser 17 i 4 respectivament. Però aquesta violència no ens pot intimidar. La millor manera d’acabar amb l’homofòbia és que tots plegats, individualment i col·lectivament, aprofitem dies com avui per reivindicar i visibilitzar el dret…

Des de l’any 2009, el dia 31 de març es celebra el Dia Internacional de la Visibilitat Transsexual, amb l’objectiu de donar a conèixer la realitat de les persones trans i les discriminacions que pateixen.

Les persones trans viuen constantment situacions de violència en molts àmbits de la vida quotidiana. Des dels mitjans de comunicació, el sistema sanitari, passant pels centres educatius i l’entorn més proper com les amistats i la família. Tot plegat fa evident que vivim en un sistema cisheteropatriarcal. L’exemple més clar i més dolorós és que en els últims dos anys hi ha hagut dos suïcidis a l’Estat espanyol, de joves trans menors d’edat. Davant d’aquests fets, és més urgent i necessari que mai acabar amb aquest sistema que, literalment, mata, discrimina i rebutja el col·lectiu trans. Per l’Alan, per l’Ekai…

De nou, el 28 de juny de 2017, commemorem el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI+, una data d’homenatge a les lluites a favor dels drets de les persones LGTBI+ i de reivindicació per continuar denunciant la discriminació que pateix aquest col·lectiu.

Enguany és especialment necessari reconèixer les mobilitzacions dels que ens precedeixen, ara que fa 40 anys de la primera manifestació de l’Orgull LGTBI+ al nostre país. Llavors per reivindicar la derogació de la “Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social”, una llei franquista destinada a la repressió i el càstig de les persones homosexuals. Actualment, i gràcies a la incansable lluita del col·lectiu LGTBI+ i el suport de les institucions públiques, s’ha aconseguit canviar la direcció del vent i hem pogut viure canvis legislatius importants: Catalunya va ser pionera amb l’aprovació de la Llei 11/2014 contra la LGTBIfòbia, les Illes han…

El 17 de maig de 1990 es retira de la llista de trastorns mentals de la Organització Mundial de la Salut les orientacions sexuals no heterosexuals, i és per això que avui celebrem el Dia Internacional contra la LGTBIfòbia, reivindicant la lluita pels drets dels col·lectius LGTBI+ en conjunt.

Tot i que en els darrers anys la situació de les persones LGTBI+ ha millorat a moltes parts del món, és fonamental que agafem el testimoni de la lluita que han dut a terme milers de persones LGTBI+ per continuar avançant en els nostres drets. La batalla continua, necessitem una societat sensibilitzada i que reivindiqui els drets de les persones LGTBI+, així com que rebutgi frontalment qualsevol discriminació associada a la orientació sexual o a la identitat o expressió de gènere. Aquestes discriminacions arriben a tot arreu, malauradament fins i tot a la infància, tenint com a conseqüència fatal el…

El grup ultracatòlic Hazte Oír, a qui l'Estat Espanyol va atorgar la condició d'entitat d'utilitat pública sota el ministeri de Jorge Fernàndez Díaz, es passejava ahir per Madrid amb un autobús on portava escrit el següent lema: "Los niños tienen pene. Las niñas tienen vulva. Que no te engañen. Si naces hombre, eres hombre. Si eres mujer, seguirás siéndolo." La campanya sembla ser una barroera reacció fanàtica a la iniciativa de sensibilització sobre la transsexualitat impulsada pel col·lectiu "Khrisalides". Aquest missatge fomenta la transfòbia especialment vers els menors trans, fet molt greu en una societat que volem que avanci cap…

Lamentem que hi hagi qui destina esforços a campanyes que només busquen provocar odi a la diversitat, i generar crispació i diferències al si de la nostra societat. És per això que rebutgem frontalment aquesta i qualsevol altra expressió homòfoba i trànsfoba. Les JERC apostem per una societat lliure i desacomplexada en el marc de la futura República Catalana, on totes les diferents expressions de gènere i d'identitat hi tinguin cabuda. Per això defensem que no podem entendre el gènere com un tret binari i preestablert en les persones que conformen el conjunt de la societat, que volem lliure, diversa…

Avui, dia 23 de setembre, celebrem el Dia Internacional de la Visibilitat Bisexual, per reivindicar les seves especificitats dins el col·lectiu LGTBI+. 

La bisexualitat, així com altres identitats plurisexuals (és a dir, persones que se senten atretes cap a més d’un gènere i/o sexe) pateix una discriminació específica anomenada bifòbia, articulada no només per la homofòbia que pateixen altres col·lectius, com gais i lesbianes, si no pel rebuig per part de membres de la resta de la comunitat LGTBI+; ambdues direccions giren al voltant de que les persones bisexuals estan indecises o es troben en un estat transitori abans de definir-se (com a heterosexual o homosexual). Aquests prejudicis perjudiquen greument la vida d’aquelles persones que es reivindiquen bisexuals o una altre identitat…

El Dia Internacional contra la Homòfobia, la Transfòbia i la Bifòbia se celebra el 17 de maig desde l’any 2005, i commemora la retirada per part de la Organització Mundial de la Salut de la homosexualtat com a malaltia mental, tal dia com avui al 1990. És una jornada de lluita contra les diverses discriminacions que pateixen les persones LGTBI+ i per reivindicar els seus drets.

Cada any activistes de tot el món trien un tema que els sembla prioritari per centrar la jornada, tocant cada any problemàtiques diferents del col·lectiu; enguany se centra en la Salut Mental i el Benestar. Malauradament en molts estats a nivell legal, però també dins l’imaginari de molta gent arreu del món en països catalogats com a progressistes, la diversitat de gènere i la diversitat sexual es perceben com a problemes de salut mental i arrel d’això el col·lectiu LGTBI+ pateix molta discriminació i estigma social. Els activistes que han triat el tema aquest any han volgut destacar dues situacions…

Aquest dia de Nadal rebíem una colpidora noticia que ens remou des d’aleshores:  el dia abans l’Alan, un noi trans de Rubí, s’havia tret la vida, incapaç de seguir resistint a l’assetjament escolar que patia degut a la seva identitat de gènere.

L’Alan portava temps amb aquesta situació insostenible. Sense anar més lluny, fa pocs mesos la militància de JERC Rubí van realitzar una acció en contra del bullying que rebia. Malauradament no hi va haver prou, tot i que l’Alan es va mostrar sempre molt agraït per aquest petit gest i tothom que el va conèixer coincideix en que tenia molta energia i ganes de lluitar contra la societat que no sap (ni vol aprendre) a viure amb qualsevol identitat que es surti d’un rígid marc mental dicotòmic i que es mostra agressiva i destructora cap a qualsevol identitat que no…

Avui, 24 d’octubre, es reivindica arreu del món el Dia per la Despatologització Trans. Les persones trans han lluitat i encara lluiten constantment per trencar els tradicionals esquemes binaris de gènere cis (sexe biològic, identitat de gènere i expressió de gènere com un sol pack). Doncs bé, el fenomen trans encara es troba caracteritzat com un transtorn mèdic de tipus mental (disfòria de gènere) segons l’Organització Mundial de la Salut i el DsmV, que és el manual nord-americà de transtorns psiquiàtrics.

Per descomptat, el fet que la transsexualitat consti a la llista de patologies no és quelcom innocu a la societat. Aquesta transfòbia institucionalitzada contribueix sistemàticament, i de manera greu, a fomentar agressions vers les persones trans i a un tracte discriminatori constant, en diverses situacions de la vida. No cal anar a cap país llunyà per veure l’impacte més d’aquesta transfòbia, quan als Països Catalans tenim el trist record de l'assassinat de Sonia Rescalvo Zafra, per part del feixisme, pel simple fet de reivindicar-se transsexual. Aquest és un dels casos més evidents de transfòbia, però aquesta discriminació té lloc cada…