Segueix-nos:

ACTUALITAT: NOTÍCIES

Avui, s'ha aprovat al Congrés dels Diputats, la Llei Orgànica de Millora de la Llei Orgànica d'Educació (LOMLOE), l'enèsima iniciativa legislativa espanyola en matèria d'educació. És la vuitena llei educativa aprovada per les Corts espanyoles, la successora de la polèmica LOMQE, coneguda com a Llei Wert, impulsada per l'anterior govern conservador i amb majoria absoluta del Partit Popular. S'ha fet palès, un cop més, la incapacitat de construir consensos de l'Estat espanyol, amb un sistema educatiu supeditat als constants canvis de majories parlamentàries i que en cap cas satisfà les necessitats i les demandes de la comunitat educativa, qui fa anys que demana que…

Les Joventuts d'Esquerra Republicana, doncs, volem manifestar la nostra postura sobre aquesta nova llei educativa. Celebrem que es reverteixin les regressions conservadores que introduïa l'anterior llei educativa; això no obstant, som crítics i creiem que no és llei educativa que mereix el país. Constatem doncs, una vegada més, les limitacions de l'Estat espanyol, i som conscients que l'única llei educativa transformadora la construirem des del context d'uns Països Catalans lliures. Gràcies a la negociació d'Esquerra Republicana i altres partits, la Llei Orgànica de Millora de la Llei Orgànica d'Educació (LOMLOE) permet blindar la immersió lingüística -especialment al País Valencià, però també…

Comparteix: Seguir llegint...

Als Països Catalans hi ha més d'una vintena universitats repartides arreu del territori. Les normatives i lleis espanyoles, franceses i italianes són desiguals, però deixen clar que el català hauria de ser la llengua habitual en els usos institucionals, administratius i de docència o com a mínim que s’han de garantir assignatures en català, tal com sovint s’estableix a les guies docents. A la pràctica, però, la realitat és que nombroses assignatures s'acaben exercint en castellà, francès, italià o sard. La Llei preveu que l'alumnat i el professorat puguin escollir en quina llengua oficial prefereixen expressar-se i això comporta desigualtats…

-- Benvolguts, M'adreço a la __________ [nom de la universitat] _______ com a alumne d'aquest centre per tal de fer arribar el meu malestar per les vulneracions dels drets lingüístics que s'estan produint cada vegada més a les aules. Són molts els alumnes que com jo, es matriculen en assignatures que a la guia docent consta que s'imparteixen en català, però a l'hora de la veritat, el professor canvia l'idioma al castellà. Aquesta és una situació injusta que vulnera els nostres drets lingüístics i deixa el català en una posició de minorització. Alhora, també vull expressar el meu desacord amb…

Comparteix: Seguir llegint...

Avui s’estima que la llengua catalana la parlen al voltant de 10 milions de persones, i està present a un total de 4 estats: als territoris de la Catalunya Nord, Andorra, Catalunya, la Franja de Ponent, el País Valencià, la comarca murciana del Carxe, les illes Balears i Pitiüses, i la ciutat sarda de l’Alguer. Amb la seva diversitat dialectal, és l’ànima dels nostres pobles, signe d’una identitat col·lectiva pròpia i diferenciada, un nexe d’unió entre la ciutadania d’arreu del territori, l’eix vertebrador d’allò que ens fa ser poble i fa realitat avui en dia els Països Catalans.  La llengua…

Llengua d’acollida, arrelament i cohesió social: Als Països Catalans volem acollir, i ho volem fer plenament en català. Arreu dels Països Catalans hi ha diversos idiomes que conviuen amb oficialitat i cooficialitat, però es parlen centenars de llengües més, per això volem que el català sigui un punt de trobada i el canal d’interacció entre totes aquestes, el nexe d’unió enmig de la pluralitat que actuï com un element de cohesió social i contribueixi al desenvolupament de societats sanes i diverses però amb consciència col·lectiva. Volem comunitats veïnals, culturals i socials robustes que enriqueixin i enforteixin la societat, així com…

Comparteix: Seguir llegint...

Les Joventuts d'Esquerra Republicana, el Jovent Republicà, volem enviar una abraçada immensa, tot el suport i escalf a tots els afectats per la COVID-19 o a tothom qui té persones properes diagnosticades, confinades, ingressades o que ha perdut éssers estimats. Estem amb vosaltres. Estem també amb vosaltres, totes les persones que han vist els darrers mesos com s'interrompien els seus plans vitals, com havien d'aturar l'activitat i entrar en una etapa d'incertesa, precarietat i dificultats. La situació és extremadament greu, i sabem que arribem a una segona onada on, tot i no veure encara la llum al final del túnel,…

Avui més que mai tenim el repte de posar la vida al centre. Els darrers mesos hem après, i això vol dir que cap solució individualista, pretesament màgica, simple o negacionista resoldrà els reptes en l'àmbit sanitari, però tampoc en l'àmbit social, econòmic i emocional. Toca partir de la consciència col·lectiva per protegir-nos de la malaltia, i alhora reforçar la consciència col·lectiva per no deixar ningú enrere, assegurar el sosteniment i les condicions materials de dignitat per a tothom, en especial els més vulnerables. I, sobretot, consciència col·lectiva per combatre qualsevol temptativa individualista, que assenyali un col·lectiu concret – massa…

Comparteix: Seguir llegint...

El passat dimecres 21 d’octubre el Senat va votar en contra de la proposta presentada pel Jovent Republicà per ampliar l’edat de vot a les persones que tenen 16 i 17 anys. La iniciativa no va prosperar perquè, a diferència del 2016, el PSOE va votar-hi en contra. La seva aprovació hagués permès que el Congrés dels diputats s’hagués hagut de pronunciar.

La reclamació per ampliar l’edat de vot és una demanda història dels moviments juvenils arreu d’Europa. Diversos països de la Unió Europea com Àustria, Hongria o Eslovènia ja ho apliquen i institucions com el Consell d’Europa o el Parlament de Catalunya i entitats com el Consell Nacional de Joventut de Catalunya ho reclamen des de fa anys. El portaveu de l’organització juvenil, Pau Morales, ha lamentat el resultat de la votació al Senat: “Davant de les desigualtats, de la precarietat estructural i de l'autoritarisme l'única solució vàlida és ampliar drets” i ha afegit que “només ens en sortirem si comptem…

Comparteix: Seguir llegint...

Aquest dimecres 21 d’octubre estudiants, professors i doctorands, celebren una vaga per reclamar més drets enmig de la crisi educativa accentuada pel COVID-19.

El curs acadèmic 20-21 va començar combinant la presencialitat amb el format virtual i amb moltes incerteses tant pel professorat com, sobretot, pels estudiants de classe treballadora que hem de fer front a les despeses i necessitem conciliar la vida laboral amb l’acadèmica. Finalment, el divendres 16 d’octubre s’anul·laven les classes presencials durant 15 dies amb una alta probabilitat de ser prorrogables. Això demostra una manca de planificació que perjudica sobretot a tots aquells estudiants que s’han de traslladar a altres municipis i que ja havien llogat el pis o comprat els bitllets de transport. Cal que no oblidem que…

Comparteix: Seguir llegint...

Enguany es compleixen 80 anys de l'afusellament per part del feixisme del president Lluís Companys. Avui, el Jovent Republicà el reivindiquem a tots els pobles, viles i ciutats i volem reivindicar, també, la seva ideologia, trajectòria i acció política que el van portar a ser qui és. Lluís Companys i Jover (El Tarròs 1882 - Barcelona 1940) representa com ningú la unió entre el catalanisme i la lluita pels drets socials.

Fill d'una família benestant, va tenir clara la seva ideologia d'esquerres i republicana des de jove. Va exercir d'advocat, sempre defensant als més desafavorits. En això cal destacar dos grans àmbits d'implicació social: d'una banda amb la Unió de Rabassaires, el gran sindicat agrari del país i, d'altra banda, defensant als sindicats obreristes com la CNT. Aquesta participació el van portar a patir la persecució de l'estat i de la patronal. Va ser un gran amic del Noi del Sucre i Francesc Layret, ambdós assassinats pels pistolers de la patronal. Va ser concretament l'assassinat de Layret el que el van…

Comparteix: Seguir llegint...

La mal anomenada crisi dels refugiats a Mória (Lesbos) entra en una nova dimensió encara més exasperant que l'anterior etapa després de l'incendi del passat 9 de setembre al camp més gran de refugiats d'Europa en el qual malvivien 13.000 persones. D'aquestes, 9000 segons fons oficials del govern grec, van ser "reallotjades" en una nova presó a l'aire lliure, davant la mirada còmplice de la UE, que setmanes abans apel·lava a la desaprovació de la creació de més camps amb la frase "No més Mories". Seguim patint una política cínica de la Comissió Europea, més atenta en els grups de dreta i ultradreta que…

Així doncs, s'ha alçat un nou camp, ubicat en un antic camp de tir de l'exèrcit, proper al mar. En lloc de reubicar-los, han comès el mateix error que van cometre amb l'anterior camp. Els han tancat sota condicions infrahumanes i, com era de preveure, sense garantir les condicions bàsiques per fer front a la pandèmia del coronavirus: sense aigua corrent, amb un únic i insuficient àpat al dia, amb menys places de les necessàries i sense capacitat de sortir un cop s'hi ha entrat. Paral·lelament, les autoritats europees ha impulsat el Nou pacte de Migracions i Asil, que demostra novament que la vulneració…

Comparteix: Seguir llegint...

Després d’un procés esperpèntic en un nou episodi d’abús, persecució política i vulneració de drets, el Tribunal Suprem ha decidit inhabilitar un President de la Generalitat de Catalunya en exercici del càrrec pel simple fet d’haver trigat dos dies en complir el requeriment de la Junta Electoral de retirar una pancarta en defensa de la llibertat dels presos polítics i els exiliats.

Davant d’aquest atac tan greu a les institucions catalanes, les Joventuts d’Esquerra Republicana volem expressar el nostre rebuig frontal al nou cop repressiu contra els drets, les llibertat i els representants polítics catalans elegits democràticament. Expressem la nostra solidaritat incondicional envers el president Quim Torra i reafirmem que només el Parlament, com a expressió sobirana del poble de Catalunya, pot posar i treure presidents.  De nou, lamentem que l’Estat, en la seva causa general contra l’independentisme, perpetri aquesta ingerència majúscula en la vida política i democràtica dels catalanes i les catalanes. Ens sumem al clam majoritari de la nostra societat…

Comparteix: Seguir llegint...

Al conjunt de territoris que conformen, de forma imposada, l'Estat espanyol, l'habitatge s'ha tractat tradicionalment des d'una òptica absolutament neoliberal. Aquest no es concep com a un bé essencial, sinó com a una eina d'especulació i d'enriquiment. Aquesta mercantilització de l'habitatge provoca que, des de fa més d'una dècada, visquem en una situació d'emergència habitacional arreu del territori. A partir de l'any 2008 la crisi habitacional es va caracteritzar per un augment descomunal de les execucions hipotecàries (desnonaments) i per la dificultat de moltes famílies per accedir a un préstec hipotecari. Aquest fenomen va fer créixer les dues principals alternatives a la compra: el lloguer i,…

Tal com marca la lògica neoliberal, l'augment de la demanada del lloguer, sumat a l'operació d'empreses turístiques i de grups d'inversió de risc, han provocat un augment generalitzat del preu del lloguer arreu del territori. Malgrat que la situació és generalitzada, ha tingut una especial afectació a les zones amb una major concentració d'habitants: Barcelona, l'Àrea Metropolitana i les zones properes a aquesta. Les dues conseqüències principals d'aquest augment dels arrendaments són, per una banda, que impedeix a molta gent accedir-hi i, en segon lloc, que aquells que ho aconsegueixen han de destinar una part molt alta dels seus ingressos a fer front…

Comparteix: Seguir llegint...