ACTUALITAT: NOTÍCIES

Aquesta passada nit els reis mags han tingut una ajuda extra a l’hora de repartir regals o carbó per a tots els infants dels Països Catalans. Les Joventuts d’Esquerra Republicana han deixat sacs de carbó a diverses institucions de l’Estat espanyol i també en entitats bancàries i empreses hostils pel comerç local, com la seu d’Amazon a Barcelona.

L’acció de protesta s’ha repartit per diferents punts de la geografia dels Països Catalans, des de Barcelona fins a Ciutadella, Menorca, passant per Mataró, Cornellà de Llobregat, Vic, Vilanova i la Geltrú, Sabadell o Balaguer. La portaveu del Jovent Republicà, Kènia Domènech, ha manifestat que la voluntat de la repartida de carbó és “posar el focus en la necessitat de salvar el petit comerç” i fer front a “unes polítiques capitalistes que aboquen els joves a la misèria i la precarietat”, un fet que segons ha explicat s’ha vist “agreujat per la crisi de la COVID-19”. A més a més,…

Un any més, amb motiu del Dia Internacional de les Persones Migrades, les Joventuts d'Esquerra Republicana fem un clam en defensa dels drets i les llibertats de les persones migrants. Ho fem especialment en l'actual context, marcat per un augment de vulneracions de drets a causa de la crisi social i econòmica causada per la pandèmia.

Gran part d'aquestes vulneracions són causa de la Llei d'Estrangeria, que criminalitza a les persones migrants i les obliga a viure en una situació de precarietat i clandestinitat que els impedeix disposar d'una vida digna. Aquesta legislació els impedeix aconseguir una feina estable i lliure de precarització, accedir a la sanitat pública en igualtat de condicions que la resta de la ciutadania, disposar d'un habitatge digne... Tot plegat genera unes condicions de vida inhumanes que condueixen a situacions on la pròpia vida d'aquestes persones es veu en risc. Tanmateix, moltes institucions resten impassibles davant aquesta greu situació. Ho comprovem diàriament amb el…

Aquest dimecres 9 de desembre han estat citats a declarar 5 militants de les Joventuts d’Esquerra Republicana als jutjats de Girona en el marc de la investigació dels talls de Salt convocats pel Tsunami Democràtic ara fa un any. Els militants de l’organització juvenil s’han negat a declarar com a senyal de protesta davant d’una causa que consideren de naturalesa “política”.

Entre avui i demà està previst que un total de 52 persones passin a declarar, en un procés judicial que el Jovent Republicà ha qualificat de “persecució al dret de manifestació” Al voltant d’una cinquantena de militants de les Joventuts d’Esquerra Republicana s’han concentrat davant dels jutjats de Girona per tal donar suport als companys que han hagut de presentar-se davant les autoritats judicials. Segons han explicat els militants citats, se’ls acusa “per les seves idees independentistes” i han assegurat que estan davant d’un “judici polític”. De fet, tots ells han comparegut davant del jutge amb una mateixa samarreta que…

Avui és 1 de desembre i, com cada any, commemorem el Dia Mundial de resposta a la SIDA, una malaltia que durant força dècades ha estat mortal i s'ha cobrat la vida d'un gran nombre de persones. En els últims anys hem detectat que cada vegada hi ha menys sensibilització així com desinformació al voltant d'aquesta temàtica. És per això que creiem indispensable tornar a fer campanyes que ens interpel·lin a les persones joves tractant la problemàtica del VIH des d'una perspectiva desculpabilitzadora i, per tant, apel·lant a la responsabilitat col·lectiva i situant-ho com un tema de salut pública.

Aquest any 2020 totes les mirades estan posades sobre la pandèmia de la Covid-19 i com aquesta afecta la nostra salut. Igual com amb la Covid-19, la lluita contra la SIDA fa evident, una vegada més, que la salut interrelaciona estretament amb altres qüestions fonamentals, com les desigualtats, els drets humans, la igualtat de gènere, la protecció social i l’economia. El Jovent Republicà també reivindiquem la responsabilitat compartida i col·lectiva com un dels mecanismes socials més efectius per combatre les problemàtiques de salut i benestar associades als dos virus. Per acabar amb les pandèmies del VIH i de la Covid-19,…

Aquest dissabte 28 de novembre les Joventuts d’Esquerra Republicana han celebrat el seu 29è Congrés Nacional, en què per primer cop s’ha escollit una dona al capdavant de l’organització juvenil, Kènia Domènech.

Més de 400 joves d’arreu dels Països Catalans s’han connectat en aquesta jornada que s’ha hagut de celebrar telemàticament a causa de la COVID-19. L’organització juvenil ha fet balanç dels darrers dos anys, marcats pel judici al procés independentista al Tribunal Suprem i l’arribada de la pandèmia del coronavirus. Així mateix, també s’ha aprovat una ponència ideològica que marcarà el rumb polític del Jovent Republicà i que posa el focus en les desigualtats socials, agreujades pel confinament. El document aprovat també parla dels reptes ecologistes, feministes i estudiantils que té l’organització independentista. La nova portaveu nacional, Kènia Domènech, ha destacat…

La violència masclista és un fet estructural que patim les dones dins del sistema patriarcal i es pot manifestar de moltes maneres, des de violències psicològiques, econòmiques, verbals, físiques i/o sexuals, i en àmbits molt extensos o molt propers, àmbits festius, laborals, familiars, de parella o amistats. Totes aquestes violències s’han de denunciar, ja que formen part d’una estructura a la qual podem anomenar iceberg, i on els micromasclismes són més freqüents i invisibles, però que si es van perpetuant i agreujant poden arribar a violències físiques i fins i tot als feminicidis.

Enguany, la crisi sanitària de la Covid-19 i les mesures que l’han acompanyada han tingut un impacte directe sobre les nostres vides quotidianes, i han afectat amb més força els sectors més vulnerables evidenciant les desigualtats estructurals. Per limitar la propagació del virus, s’han aplicat mesures de confinament que han contribuït a l'agreujament de les violències masclistes aïllant les víctimes de tot acompanyament i ajuda. Els domicilis han esdevingut paranys i espais poc segurs per a moltes dones que s’han vist obligades a conviure amb els seus agressors. Es constata amb el fet que les trucades per violència masclista han…

Les Joventuts d’Esquerra Republicana avui, dia 25 de novembre de 2020, en compliment del que estableix el codi de conducta i els principis ideològics de l’organització, hem traslladat a la Comissió de Garanties la petició d’obertura d’un expedient disciplinari a la persona militant número 10.573.

Aquest expedient esclarirà els fets i responsabilitats davant la publicació, el passat 24 de novembre, d’uns tuits desafortunats i reprovables, que en cap cas representen els posicionaments de l’organització i que el Jovent Republicà rebutgem sense matisos.

Avui, s'ha aprovat al Congrés dels Diputats, la Llei Orgànica de Millora de la Llei Orgànica d'Educació (LOMLOE), l'enèsima iniciativa legislativa espanyola en matèria d'educació. És la vuitena llei educativa aprovada per les Corts espanyoles, la successora de la polèmica LOMQE, coneguda com a Llei Wert, impulsada per l'anterior govern conservador i amb majoria absoluta del Partit Popular. S'ha fet palès, un cop més, la incapacitat de construir consensos de l'Estat espanyol, amb un sistema educatiu supeditat als constants canvis de majories parlamentàries i que en cap cas satisfà les necessitats i les demandes de la comunitat educativa, qui fa anys que demana que…

Les Joventuts d'Esquerra Republicana, doncs, volem manifestar la nostra postura sobre aquesta nova llei educativa. Celebrem que es reverteixin les regressions conservadores que introduïa l'anterior llei educativa; això no obstant, som crítics i creiem que no és llei educativa que mereix el país. Constatem doncs, una vegada més, les limitacions de l'Estat espanyol, i som conscients que l'única llei educativa transformadora la construirem des del context d'uns Països Catalans lliures. Gràcies a la negociació d'Esquerra Republicana i altres partits, la Llei Orgànica de Millora de la Llei Orgànica d'Educació (LOMLOE) permet blindar la immersió lingüística -especialment al País Valencià, però també…

Als Països Catalans hi ha més d'una vintena universitats repartides arreu del territori. Les normatives i lleis espanyoles, franceses i italianes són desiguals, però deixen clar que el català hauria de ser la llengua habitual en els usos institucionals, administratius i de docència o com a mínim que s’han de garantir assignatures en català, tal com sovint s’estableix a les guies docents. A la pràctica, però, la realitat és que nombroses assignatures s'acaben exercint en castellà, francès, italià o sard. La Llei preveu que l'alumnat i el professorat puguin escollir en quina llengua oficial prefereixen expressar-se i això comporta desigualtats…

-- Benvolguts, M'adreço a la __________ [nom de la universitat] _______ com a alumne d'aquest centre per tal de fer arribar el meu malestar per les vulneracions dels drets lingüístics que s'estan produint cada vegada més a les aules. Són molts els alumnes que com jo, es matriculen en assignatures que a la guia docent consta que s'imparteixen en català, però a l'hora de la veritat, el professor canvia l'idioma al castellà. Aquesta és una situació injusta que vulnera els nostres drets lingüístics i deixa el català en una posició de minorització. Alhora, també vull expressar el meu desacord amb…

Avui s’estima que la llengua catalana la parlen al voltant de 10 milions de persones, i està present a un total de 4 estats: als territoris de la Catalunya Nord, Andorra, Catalunya, la Franja de Ponent, el País Valencià, la comarca murciana del Carxe, les illes Balears i Pitiüses, i la ciutat sarda de l’Alguer. Amb la seva diversitat dialectal, és l’ànima dels nostres pobles, signe d’una identitat col·lectiva pròpia i diferenciada, un nexe d’unió entre la ciutadania d’arreu del territori, l’eix vertebrador d’allò que ens fa ser poble i fa realitat avui en dia els Països Catalans.  La llengua…

Llengua d’acollida, arrelament i cohesió social: Als Països Catalans volem acollir, i ho volem fer plenament en català. Arreu dels Països Catalans hi ha diversos idiomes que conviuen amb oficialitat i cooficialitat, però es parlen centenars de llengües més, per això volem que el català sigui un punt de trobada i el canal d’interacció entre totes aquestes, el nexe d’unió enmig de la pluralitat que actuï com un element de cohesió social i contribueixi al desenvolupament de societats sanes i diverses però amb consciència col·lectiva. Volem comunitats veïnals, culturals i socials robustes que enriqueixin i enforteixin la societat, així com…