Un altre Primer de Maig, les nostres reivindicacions per un treball digne pel jovent segueixen més vigents i presents que mai. Des de ja fa uns anys, els joves ens trobem immersos en una profunda precarietat, travessats per la incertesa de no trobar feina i per la inseguretat que genera que les feines que trobem tinguin unes condicions molt més indignes del que hauria de ser acceptable. Això ens impedeix desenvolupar un projecte de vida autònom i digne; el jovent estem farts del sistema capitalista que ens nega l’emancipació.
Actualment, ens trobem en un context en què l’extrema dreta està avançant, mentre s’emmascara en la suposada defensa dels treballadors, quan sempre ha demostrat ser l’aliada de la patronal i de les elits econòmiques que la promocionen per frenar les reivindicacions de la classe treballadora. Tanmateix, les esquerres espanyoles i, més concretament, el govern espanyol de PSOE i Unides Podem, es queden curtes amb les seves reformes laborals i, malgrat tenir les majories necessàries, no acaben de derogar el marc normatiu que perpetua la precarietat, i sempre van de la mà de la patronal, que és qui els fixa fins…