ACTUALITAT: NOTÍCIES

Avui, com cada 31 de març, se celebra el Dia de la Visibilitat Trans.  El col·lectiu trans* fem servir aquesta jornada per reivindicar les nostres vides i la seva joia, així com totes les dificultats que s’anteposen a què puguem ser, en efecte, alegres. 

Avui, com cada 31 de març, se celebra el Dia de la Visibilitat Trans. El col·lectiu trans* fem servir aquesta jornada per reivindicar les nostres vides i la seva joia, així com totes les dificultats que s’anteposen a què puguem ser, en efecte, alegres.  Fins al 2009 l'única data que visibilitzava les vides trans*, era una en què es recordaven les perdudes. El “Dia de la Memòria Trans” recorda les víctimes per agressions transfòbiques: una data important, sí. Però trista. I malgrat això és important, també ho és recordar, i visibilitzar, que les persones trans* també existim en la llum…

El 8 de març no és una data qualsevol, és una jornada de reivindicació que neix de la lluita de les dones treballadores contra l’opressió i l’explotació laboral. El seu origen es remunta a les mobilitzacions obreres de finals del segle XIX i principis del XX, quan milers de dones es van organitzar per reclamar drets bàsics com la reducció de la jornada laboral, millors condicions salarials i el dret a vot. 

Però des de ja fa uns anys, el 8 de març s’ha convertit únicament en “el dia de la dona”, esborrant tota la història de lluita. Les grans empreses i institucions es beneficien de la lluita feminista mentre mantenen estructures profundament desiguals i d’explotació. Veiem com la lluita feminista es converteix en un producte de consum, amb missatges buits i accions simbòliques, mentre les dones continuem patint la precarietat, la bretxa salarial i la càrrega del treball reproductiu, que és el que sosté l’economia productiva. Moltes multinacionals, a través del blanqueig lila, ens fan creure que les desigualtats que patim…

Aquestes festes denunciem el consumisme que perpetua un sistema capitalista devastador i que ens explota. 

El Nadal s’ha transformat en un espectacle de consum desenfrenat. Les llums dels aparadors i els anuncis plens de promeses d’alegria il·luminen una veritat incòmoda: darrere de cada descompte estratègic i cada campanya de publicitat hi ha una maquinària empresarial que perpetua un model devastador, que explota les persones treballadores d’arreu del món. Les grans corporacions, que dominen l’economia global, han segrestat l’essència d’aquestes festes, convertint-les en una temporada de vendes amb un únic objectiu: vendre més, produir més i guanyar més. Per alimentar aquest sistema insaciable, el conjunt de la classe treballadora es veu obligada a suportar jornades extenuants,…

​Aquest 23 i 24 de novembre, les Joventuts d’Esquerra Republicana han celebrat, a Manresa, el seu 31è Congrés Nacional. El Jovent Republicà inicia una nova etapa amb un equip renovat al capdavant de l’organització amb més presència arreu dels Països Catalans.

Aquest cap de setmana, centenars de joves s’han aplegat a Manresa per fer balanç dels darrers dos anys, marcats per un cicle electoral intens i complex, la pèrdua de la majoria independentista al Parlament de Catalunya, el retorn del PP -amb el suport de VOX- als governs del País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses, i l’ascens de la dreta i l’extrema dreta arreu. Així mateix, també s’ha aprovat una nova ponència estratègica, que constata la fi d’un cicle polític, i que posa el focus en els passos a seguir en la Catalunya post-Procés. En aquest sentit, els republicans…

Ens alcem contra la violència masclista, aquest 25N i cada dia. Darrere cada denúncia, hi ha una vida trencada. Darrere cada silenci, un sistema que falla. Massa veus silenciades, massa denúncies ignorades, és hora de dir prou!

Avui, 25 de novembre, des del Jovent Republicà ens unim per alçar la veu i denunciar la violència masclista, una de les formes de violència més devastadores i persistents que afecta la nostra societat. Parlem d’un sistema que no només perpetua aquesta violència, sinó que, sovint, la legitima a través del silenci, la indiferència i la manca de justícia. Les dades són contundents. A Catalunya, el 2023 es van presentar 20.632 denúncies per violència masclista, però només 10.270 van acabar en condemna. Això vol dir que més de la meitat de les víctimes no van trobar la resposta que mereixien.…

El 2024 tornem a veure episodis de persecució contra el moviment organitzat, un reflex de la contínua repressió contra les persones que lluiten per una societat més justa. En un moment en què els drets civils haurien d'avançar, tornem a veure com les institucions usen el seu poder per silenciar a aquelles persones que es manifesten contra les desigualtats. Aquestes accions no només vulneren el dret de protesta, sinó que agreugen la marginació de determinats col·lectius.

El 16 de maig de 2022, diversos activistes es van concentrar davant de la Casa del Llibre de la Rambla Catalunya de Barcelona per defensar els drets del col·lectiu LGTBI+.  La protesta va transcórrer amb total normalitat i de manera pacífica. No obstant això, després de la concentració, la Janet Catalan, militant del Jovent Republicà i membre del col·lectiu LGTBI+, va ser identificada pels cossos policials mentre tornava a casa amb altres companyes. Malgrat que la concentració comptava amb un nombrós grup de persones, la identificació es va centrar en ella, en un acte clarament discriminatori.  En conseqüència d'aquesta identificació,…

Aquest 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, tornem a sortir als carrers per a reafirmar la nostra identitat com a nació i la nostra voluntat d’aconseguir la independència del nostre país. Un any més, ens veiem obligats a denunciar l'opressió sistemàtica de l'Estat espanyol, que limita les nostres aspiracions i impedeix el nostre desenvolupament com a poble. 

L'espoli fiscal, la repressió judicial i mediàtica, i l'atac constant als nostres símbols i a la nostra llengua i cultura són només algunes de les mostres de la persecució que l'Estat espanyol exerceix sobre Catalunya i els Països Catalans. Aquesta situació, que contradiu la nostra consciència i voluntat de ser un poble lliure, no només ens perjudica econòmicament, sinó que també ens priva de la llibertat per construir un futur propi, basat en la justícia social, la igualtat i la plena sobirania. Les Joventuts d'Esquerra Republicana denunciem com aquesta opressió ens impedeix abordar els reptes que afrontem com a generació…

Amb l’objectiu de mantenir la unitat del nostre espai polític, erigir-nos en la veritable garantia del compliment de l’acord amb el PSC, i fent valer l’oportunitat històrica de condicionar una majoria parlamentària, acordem emetre un vot afirmatiu en aquesta investidura.

Després dels resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig, i al llarg d’aquestes setmanes, s’han produït negociacions polítiques amb Junts i el PSC per tal d’arribar a un acord d’investidura; en relació amb Junts, s’ha evidenciat que no han tingut la capacitat de generar consensos i liderar la situació, i que no existeix una majoria parlamentària a favor de la independència del nostre país, la qual pugui capitanejar el pròxim Govern de la Generalitat de Catalunya.  Tenint en compte aquest context polític, les Joventuts d’Esquerra Republicana vam fixar els requisits mínims per tal d’entrar a…

No podem permetre que l’unionisme s’apoderi del Govern de Catalunya, ni tampoc donarem suport gratuït a qui viu de l’independentisme màgic i buit de propostes realistes. 

Els resultats de les darreres eleccions catalanes han marcat la fi d’un cicle polític a Catalunya, un fet que es constata perquè el Parlament de Catalunya té una majoria de dretes i conservadora, l’extrema dreta ha augmentat en escons i l’independentisme ha perdut la majoria absoluta.  Diversos factors expliquen aquests resultats, incloent-hi una oposició clara de la sociovergència (PSC i Junts) al Govern Republicà, que ha fet tot el possible per frenar els avenços socials que s’han anat proposant. Tanmateix, intentar transformar el país en una situació de minoria parlamentària ens ha portat, en alguns casos, a no ser prou…

Afortunadament, cada vegada estem més a prop d’una societat lliure i diversa que ens permet a les persones LGTBI+ viure les nostres vides sense discriminacions i pors.

Tot i això, i malgrat els avenços, encara hem de reivindicar la necessitat d’erradicar les violències i discriminacions que patim les persones del col·lectiu LGTBI+ en tots els àmbits de les nostres vides. Volem acabar amb l’LGTBI-fòbia perquè l’odi, el rebuig, l’assetjament i els climes hostils en els nostres entorns familiars, a la feina, a l’espai públic, als llocs on sortim de feina, al transport públic, a les escoles, a les universitats, i fins i tot a les institucions, vulneren els nostres drets més fonamentals. Evidenciem que cal treballar pel respecte per la diversitat afectiva, sexual i de gènere, per…