El proper 18 de juny es portarà a referèndum l’Estatut pactat per José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas, amb uns continguts absolutament diferents i contradictoris amb l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el passat 30 de setembre. Arribats a l’últim estadi de la cursa de la reforma de l’Estatut, val la pena mirar enrere i recordar els motius que van portar l’esquerra independentista a forçar els partits polítics autonomistes a reformar el marc vigent.En començar el debat sobre el nou Estatut, el conjunt de forces polítiques de tradició democràtica que donaven suport al procés (CiU, PSC, Esquerra i ICV)…
La posterior negociació de l’Estatut al Congrés dels Diputats havia de permetre que les Corts espanyoles l’aprovessin, sempre garantint que els quatre objectius marcats en la seva aprovació serien respectats. A partir d’aquest moment l’egoisme partidista de la dreta regionalista i la voluntat d’incomplir la paraula donada per part del president del govern espanyol van confluir en un acord, pactat el 21 de gener de matinada, que negava els quatre objectius: ni nació, ni finançament, ni blindatge, ni representació directa a la Unió Europea. En comptes d’això es malgastava l’oportunitat d’una reforma de l’Estatut per assumir un petit grup de…