ACTUALITAT: OPINIONS

Gerard Gómez del Moral Portaveu Nacional de les JERC

Participar a aquestes eleccions, doncs, és important. Ho és no només perquè la política europea ens afecta, sinó també perquè dels nostres vots dependrà si un canvi de rumb a Europa és possible, si treure poder als mercats i als oligopolis pot esdevindre una realitat; en definitiva, de si l’opinió dels 500 milions d’europeus que vivim a la Unió tindrà més força i serà capaç de doblegar allò que diu el FMI, el BCE o la Comissió Europea. Tot i així, aquestes eleccions pels catalans tenen un significat especial: més enllà de servir per dir NO a les polítiques que…

Andreu Criquet Secretari de Moviments Socials de les JERC, Candidat de les JERC al Parlament Europeu

De fet, a diferència de les administracions públiques a les que estem habituats, la Unió genera programes on es poden adherir les ja existents administracions com les de la Generalitat però alhora entitats i empreses privades. És a dir, qui desenvolupa les polítiques de la UE, normalment, no és la mateixa UE sinó aquestes altres administracions o entitats. Entenent això, podem analitzar doncs el principal programa social estructurat al voltant del “fons social europeu”. I és que com acostuma a passar amb Europa, el nom no fa la cosa. Si bé la vocació d'aquest fons és donar suport a les…

Bernat Costas President de la sectorial d'Unió Europea i Política Internacional d'Esquerra Republicana

Gairebé 64 anys després de la declaració Schuman, aquesta Europa somniada es troba en una profunda crisi de creixement. 28 estats formen part de les institucions comunitàries i un bon nombre d’aquests operen amb una única moneda. Però la sensació de desànim col·lectiu és profunda. La integració econòmica (parcial i condicionada) i les reticències estatals a la unió política han generat una imatge de la Unió Europea d’espai de mercadeig d’interessos i imposicions lobístiques poc atractiu. Aquesta Unió que s’ha fet gran, encara no ho madurat prou. I cal canviar-la, des de dins. Ens presentem a aquestes eleccions europees del…

Elisabet Nebreda Secretària Nacional de Política Internacional d'Esquerra Republicana

De moment, des de la UE s'estan fent moltes declaracions contradictòries sobre la manera com Europa hauria de donar resposta als nous estats que poden emergir de dins les seves pròpies fronteres i no s'està abordant la problemàtica ni amb la seriositat ni amb el rigor que es mereix. Des d'Esquerra Republicana estem convençuts que tenim prou arguments polítics, jurídics i econòmics per contrarestar els arguments de la por que s'envien des de Madrid i des dels sectors unionistes i que ens permeten afirmar, sense cap mena de dubte, que una Catalunya independent no vagaria pels segles dels segles per…

Marta Rovira Secretària general d'Esquerra Republicana

L'ALE s'adhereix als principis fundacionals de la Unió Europea, especialment els principis de llibertat, democràcia, respecte pels drets humans. D’altra banda, des d'Esquerra Republicana pensem que Catalunya pot aportar el seu gra de sorra a la revolució democràtica que necessita la UE, dotant-la d'un Parlament amb plens poders per fiscalitzar l'activitat de l'executiu (la Comissió Europea) i del Banc Central Europeu, i que tingui iniciativa legislativa -com la resta de parlaments democràtics. i dels pobles. La defensa d'aquests principis s'ha portat a terme durant més de 30 anys de trajectòria política, però les eleccions europees d'enguany són una oportunitat única…

Rubén David Borràs Secretari nacional d'activisme i Portaveu de la comissió internacional de les JERC

La Unió Europea entre d'altres coses es va fundar per evitar que es repetissin escenaris anteriors, on el feixisme va fer trontollar tots els fonaments de les llibertats individuals i col·lectives al món sencer. Malauradament, és a Europa on des de fa més d'una dècada un repunt d'aquest feixisme començar a fer-se notori i, en aquestes eleccions europees, també el patirem. El feixisme europeu ha canviat, no és un feixisme dogmàtic i únic on els partits polítics xenòfobs i neofeixistes tenen una posada en escena en comú i un discurs idèntic. Cada partit feixista europeu s'ha anat adaptant a la…

Lluís Juncà Cap de gabinet de l'Oriol Junqueras i Assessor al Parlament Europeu 2009-2012

D’entrada, les institucions europees no funcionen prou bé, entre altres raons, perquè els estats hi conserven massa protagonisme i són ells qui a l’hora de la veritat, fan i desfan. Els estats, al seu torn, tendeixen a tenir un comportament egoïsta, i s’atribueixen els èxits i procuren donar les culpes a “Europa”. D’aquesta manera, institucions com el Parlament Europeu, que haurien de tenir molt més protagonisme com a representació democràtica directa dels ciutadans europeus, tenen dificultats per aconseguir poder de decisió real i van a remolc del Consell de la Unió Europea, on hi són representants els estats. I al…

Ariadna Jou i Fuyà Secretària de Política Internacional i Cooperació de les JERC

El Québec, el cas conegut per tots, la nació francò fona situada al sud est de Canadà i envoltada de territoris de parla anglesa. País on ja s’han realitzat dos referèndums per la independència, tots amb resposta negativa, però on malgrat els diversos intents, no es rendeixen i continuen treballant per aconseguir un estat propi amb il·lusió, veient que el sentiment independentista augmenta per moments. Un país que va realitzar el primer referèndum el 20 de Maig de 1980 amb gairebé un 86% de participació i 40,5% dels vots a favor. Al 1995 els resultats van millorar i es va…

Jordi Solé i Ferrando Vice-secretari general de relacions institucionals i internacionals d'Esquerra Republicana

En primer lloc, cal dir que a la coalició Esquerra Republicana-Nova Esquerra Catalana-Catalunya Sí no som ni euroescèptics ni euroentusiastes. No ens volem desentendre del projecte d’integració política d’Europa, que en global considerem una història d’èxit, però tampoc estem satisfets amb la UE que tenim. El qualificatiu que més bé descriu el nostre capteniment vers la UE és el d’eurocrítics: creiem en els valors fonamentals i en el projecte fundacional de la UE, però hi ha molts aspectes de l’actual UE que no ens acaben de fer el pes, i que els volem canviar. Volem una Europa més social, més…

Íria Gibert i Escusol Portaveu de les JERC Figueres

L’educació de la dictadura franquista espanyola va aconseguir imposar-nos models tradicionals i restrictius i eradicar a Catalunya tots els avenços que s’havien aconseguit durant la República; es va imposar una llengua i un model a mida per a formar ciutadans dòcils i manipulables. Amb la transició van arribar generacions de mestres cansats de les restriccions, pedagogies actives que afloraven a la llibertat i que des de llavors han aconseguit anar integrant-se en el sistema educatiu català amb la lluita per la renovació i la revolució pedagògica. Encara queda molt de camí a fer, tot i que en molts centres, molts…