ACTUALITAT: OPINIONS

Noemí Fabregat Membre de l'Assemblea de la Dona de Ponent

Resulta desesperançador i aberrant, saber que el món que habitem permeti que se’ns violi, se’ns maltracti i fins i tot ens mati. Tenim de precedent tots els assassinats que han acabat amb la vida de sis dones en el que portem d’any. Tenim de precedent la impunitat de la Manada, la impunitat de tants d’altres assassins als que matar els hi ha sortit molt barat i al feminisme i a les dones que el defensem amb tot l’ímpetu, ens ha resultat molt dolorós. Saber que arreu del món, en especial als països d’Àfrica, Orient Mitjà i Asia, hi ha uns…

Comparteix: Seguir llegint...

Noemí Fabregat Portaveu Regional del Jovent Republicà

El 30 de Gener de 1948, moria Mahatma Gandhi, el més gran dels referents de la desobediència civil impulsada de forma pacifista. Anys després, al 1993, la UNESCO va decidir reconèixer el 30 de Gener com el Dia Escolar de la No-violència i la Pau.   Com sempre, romanem fent malabars i equilibris sobre la fina i estreta línia de la insensatesa i la estupidesa humana; reconèixer aquest dia en el calendari ens indica que estem fracassant com a societat i que, com a conseqüència, estem obligats moralment a dur a terme una gran tasca per desfer l’entorn educatiu de…

Comparteix: Seguir llegint...

Oriol Pérez Secretari d'organització Jovent Republicà Lleida

Avui 21 de setembre se celebra el Dia Internacional per la Pau en un context geopolític marcat pels conflictes bèl·lics i pel constant bombardeig de premisses falses i ignominioses per part de la màfia armamentista de la mà del Ministerio de Defensa del govern d’Espanya. No ens hauria de sorprendre, però, d’un Estat amb una llarga tradició militarista i violenta, ja sigui portes endins com en els diversos pronunciaments i cops d’Estat dels passats segles com per l’exportació de material bèl·lic a països tan democràtics i respectuosos amb els drets humans com l’Aràbia Saudita o Turquia. Isabel Celá va tenir…

Comparteix: Seguir llegint...

Joseff Koumia Martín Portaveu Joventuts Esquerra Republicana Mollerussa

Actualment vivim en un context politico-social on la implicació i participació del jovent en política, segons el meu parer, és imprescindible i molt necessària. Aquesta opinió desperta moltes veus contràries que opten per confiar en un sistema polític tradicional on és pràcticament necessari tenir un “Cursus honorum” impecable o tenir una certa maduresa biològica. La desconfiança per una part de la ciutadania en el jovent i en la seva implicació en la política, en ocasions, pot ser comprensible degut al desinterès que mostren les generacions més joves per la política o per canviar l’entorn on viuen, però no tots i…

Comparteix: Seguir llegint...

Assemblea de Dones de Ponent

Nosaltres creiem que la importància d’aquests dies rau en l’imperatiu de recordar la història de la humanitat. La part negra de la història que no ha acceptat a certs col·lectius pel fet de ser diferents. L’altra cara del món occidental que actualment es considera plural, tolerant i solidari, però que encara li queda molt camí per recórrer per assimilar-se als valors que defensa. Avui 17 de maig es recorda l’opressió que han rebut les persones LGTBI. Lesbianes, Gays, Transexuals, Bisexuals i Intersexuals. Persones que durant molts anys no se les ha considerat persones i que, actualment, en alguns racons del…

Comparteix: Seguir llegint...

Josep Ribalta

I és que la persecució al col·lectiu LGBT+ va sorgir gairebé al mateix temps que la humanitat. Una persecució que encara continua, perquè en molts llocs del planeta encara no han evolucionat gens des del paleolític. Actualment, no ser heterosexual està perseguit en 72 països, 8 dels quals la condemna és la pena de mort. Només en 28 nacions del món està permès el matrimoni entre persones del mateix sexe, i en només 26 poden adoptar. Avui en dia, l’odi a aquest col·lectiu és una pandèmia a nivell mundial que suposa l’assassinat diari de centenars de persones pel simple fet…

Comparteix: Seguir llegint...

Aida Seira Arroyo

La igualtat salarial és un concepte econòmic d'equivalència que no està present en la societat espanyola ni tampoc en la catalana. Segons la UGT (Unió General de Treballadors), a Catalunya la diferència anual dels salaris entre homes i dones és del 23,9% i, aquesta dada, és més elevada en treballs a temps complet que en aquells a temps parcial. A València aquesta bretxa salarial augmenta fins al 28%, mentre que a les Illes Balears és d'un 16,4%. La llei garanteix que en cap dels casos es podrà fer discriminació per raó de sexe, però aquesta llei que en principi ens…

Comparteix: Seguir llegint...

Noemí Fabregat Rodríguez Secretaria de Formació

El fet que al segle XXI necesssitem que es reconegui un dia com aquest, ens demostra que encara ens queda molt camí per fer. Molt camp per córrer. Les dones i les nenes segueixen sent discriminades en molts àmbits de la societat. La lluita femenina és constant, però resulta difícil trencar les barreres econòmiques, socials i culturals en el camp de la ciència.   Quin valor, les dones. Quin exemple a seguir aquelles antecessores que ens van deixar milers d'escletxes obertes en els camps científics i tècnics per a que les poguéssim seguir. En un món que estava exclusivament reservat…

Comparteix: Seguir llegint...

Noemí Fabregat Rodriguez Secretaria de Formació

Durant les vacances de Nadal, el procés de recuperació que es va iniciar al 2010 per recuperar les trinxeres republicanes de Montgai, es va veure estroncat per un acte vandàlic. Taulons destrossats, roques llançades amb la mà de la malícia entorpint el pas per les trinxeres, sacs remenats i tot un seguit de destrosses que el poble no ha perdonat. La bandera de la covardia onejava sobre les trinxeres del Tossal de Montgai avui dia 20 de Gener a primera hora del matí quan desenes de persones anaven apareixent per oferir les seves mans en la reconstrucció. Una bandera negra,…

Comparteix: Seguir llegint...

Oriol Olmo Secretari de Comunicació de les JERC-Lleida

Deixant de banda totes les mesures que presentin els partits que en formen part, penso que hem de reflexionar més enllà. Preguntem-nos, doncs, per què l’independentisme era ja tan majoritari als seus començaments. Llavors es parlava de revolució dels somriures, d’arguments,  d’il·lusió i esperança. Però ara que ja estem encarant el final del procés, les forces independentistes hem perdut aquella dosi d’esperança que sempre ens ha caracteritzat. I ara, que estem a les portes d’uns comicis que marcaran segur l’esdevenir de Catalunya en els propers mesos, hem de recuperar aquesta mentalitat. Només guanyarem i superarem la barrera del 50% si…

Comparteix: Seguir llegint...