L’Octubre català va fer trontollar el règim del 78 com no havia passat mai abans. L’oligarquia caduca que manté els seus privilegis gràcies a la pervivència del règim postfranquista va veure’s en perill, i és des d’aquest moment que vivim els efectes de la seva reacció. L’Estat ha desplegat un pla de repressió sense límits i aparentment sense aturador. Una repressió que no es limita a l’aplicació il·legal del 155, amb el cessament del govern legítim i usurpant les institucions pròpies per laminar l’autogovern; una repressió que no es limita a l’empresonament dels nostres representants.
L’autoritarisme va encara més enllà: es tracta d’un setge a tots els nivells. Assistim a episodis constants d’utilització del poder judicial per intentar desprestigiar, emporuguir i destruir el moviment independentista. Constantment ens arriben notícies i inicis de diligències judicials per suposats delictes que no s’acaben consumant, o que s’arxiven, i per tant es fa palès que la seva intenció és només coaccionar per tal d’evitar que ens atrevim a expressar i defensar les nostres idees. Els exemples són nombrosos: acusacions d’adoctrinament contra els docents del Palau, suposats delictes d’odi a militància anònima, al regidor Pessarrodona, al mecànic de Reus, a…