Un cop més arriba l'1 de maig, el dia internacional del poble treballador. Un dia internacional que celebrarem després de gairebé una dècada de crisi econòmica, que més enllà de les nostres feines s'ha emportat per endavant les nostres condicions laborals i les esperances d'un futur millor. Des d'aleshores hem vist com s'han impulsat dues reformes laborals que han anat abaratint el nostre acomiadament i dificultant que els joves poguéssim accedir al mercat laboral amb unes condicions dignes.
Tot i així, la situació és molt més greu. Més enllà de l'encara altíssim atur juvenil, el problema és que malgrat tenir feina, la majoria de joves estan sotmesos a unes condicions indignes, amb sous pírrics, condicions dolentes i temporalitat altíssima. Avui, l'exclusió no només ve per no tenir feina, cada cop més veiem com gent activa laboralment parlant està en risc de pobresa. Per això, els joves hem de sortir al carrer amb un crit clar i ferm contra la precarietat, i amb la necessitat de construir un futur diferent al viscut fins ara a l'estat espanyol, construint un…