ACTUALITAT: NOTÍCIES

Aquest dissabte 28 de novembre les Joventuts d’Esquerra Republicana han celebrat el seu 29è Congrés Nacional, en què per primer cop s’ha escollit una dona al capdavant de l’organització juvenil, Kènia Domènech.

Més de 400 joves d’arreu dels Països Catalans s’han connectat en aquesta jornada que s’ha hagut de celebrar telemàticament a causa de la COVID-19. L’organització juvenil ha fet balanç dels darrers dos anys, marcats pel judici al procés independentista al Tribunal Suprem i l’arribada de la pandèmia del coronavirus. Així mateix, també s’ha aprovat una ponència ideològica que marcarà el rumb polític del Jovent Republicà i que posa el focus en les desigualtats socials, agreujades pel confinament. El document aprovat també parla dels reptes ecologistes, feministes i estudiantils que té l’organització independentista. La nova portaveu nacional, Kènia Domènech, ha destacat…

La violència masclista és un fet estructural que patim les dones dins del sistema patriarcal i es pot manifestar de moltes maneres, des de violències psicològiques, econòmiques, verbals, físiques i/o sexuals, i en àmbits molt extensos o molt propers, àmbits festius, laborals, familiars, de parella o amistats. Totes aquestes violències s’han de denunciar, ja que formen part d’una estructura a la qual podem anomenar iceberg, i on els micromasclismes són més freqüents i invisibles, però que si es van perpetuant i agreujant poden arribar a violències físiques i fins i tot als feminicidis.

Enguany, la crisi sanitària de la Covid-19 i les mesures que l’han acompanyada han tingut un impacte directe sobre les nostres vides quotidianes, i han afectat amb més força els sectors més vulnerables evidenciant les desigualtats estructurals. Per limitar la propagació del virus, s’han aplicat mesures de confinament que han contribuït a l'agreujament de les violències masclistes aïllant les víctimes de tot acompanyament i ajuda. Els domicilis han esdevingut paranys i espais poc segurs per a moltes dones que s’han vist obligades a conviure amb els seus agressors. Es constata amb el fet que les trucades per violència masclista han…

Les Joventuts d’Esquerra Republicana avui, dia 25 de novembre de 2020, en compliment del que estableix el codi de conducta i els principis ideològics de l’organització, hem traslladat a la Comissió de Garanties la petició d’obertura d’un expedient disciplinari a la persona militant número 10.573.

Aquest expedient esclarirà els fets i responsabilitats davant la publicació, el passat 24 de novembre, d’uns tuits desafortunats i reprovables, que en cap cas representen els posicionaments de l’organització i que el Jovent Republicà rebutgem sense matisos.

Avui, s'ha aprovat al Congrés dels Diputats, la Llei Orgànica de Millora de la Llei Orgànica d'Educació (LOMLOE), l'enèsima iniciativa legislativa espanyola en matèria d'educació. És la vuitena llei educativa aprovada per les Corts espanyoles, la successora de la polèmica LOMQE, coneguda com a Llei Wert, impulsada per l'anterior govern conservador i amb majoria absoluta del Partit Popular. S'ha fet palès, un cop més, la incapacitat de construir consensos de l'Estat espanyol, amb un sistema educatiu supeditat als constants canvis de majories parlamentàries i que en cap cas satisfà les necessitats i les demandes de la comunitat educativa, qui fa anys que demana que…

Les Joventuts d'Esquerra Republicana, doncs, volem manifestar la nostra postura sobre aquesta nova llei educativa. Celebrem que es reverteixin les regressions conservadores que introduïa l'anterior llei educativa; això no obstant, som crítics i creiem que no és llei educativa que mereix el país. Constatem doncs, una vegada més, les limitacions de l'Estat espanyol, i som conscients que l'única llei educativa transformadora la construirem des del context d'uns Països Catalans lliures. Gràcies a la negociació d'Esquerra Republicana i altres partits, la Llei Orgànica de Millora de la Llei Orgànica d'Educació (LOMLOE) permet blindar la immersió lingüística -especialment al País Valencià, però també…

Als Països Catalans hi ha més d'una vintena universitats repartides arreu del territori. Les normatives i lleis espanyoles, franceses i italianes són desiguals, però deixen clar que el català hauria de ser la llengua habitual en els usos institucionals, administratius i de docència o com a mínim que s’han de garantir assignatures en català, tal com sovint s’estableix a les guies docents. A la pràctica, però, la realitat és que nombroses assignatures s'acaben exercint en castellà, francès, italià o sard. La Llei preveu que l'alumnat i el professorat puguin escollir en quina llengua oficial prefereixen expressar-se i això comporta desigualtats…

-- Benvolguts, M'adreço a la __________ [nom de la universitat] _______ com a alumne d'aquest centre per tal de fer arribar el meu malestar per les vulneracions dels drets lingüístics que s'estan produint cada vegada més a les aules. Són molts els alumnes que com jo, es matriculen en assignatures que a la guia docent consta que s'imparteixen en català, però a l'hora de la veritat, el professor canvia l'idioma al castellà. Aquesta és una situació injusta que vulnera els nostres drets lingüístics i deixa el català en una posició de minorització. Alhora, també vull expressar el meu desacord amb…

Avui s’estima que la llengua catalana la parlen al voltant de 10 milions de persones, i està present a un total de 4 estats: als territoris de la Catalunya Nord, Andorra, Catalunya, la Franja de Ponent, el País Valencià, la comarca murciana del Carxe, les illes Balears i Pitiüses, i la ciutat sarda de l’Alguer. Amb la seva diversitat dialectal, és l’ànima dels nostres pobles, signe d’una identitat col·lectiva pròpia i diferenciada, un nexe d’unió entre la ciutadania d’arreu del territori, l’eix vertebrador d’allò que ens fa ser poble i fa realitat avui en dia els Països Catalans.  La llengua…

Llengua d’acollida, arrelament i cohesió social: Als Països Catalans volem acollir, i ho volem fer plenament en català. Arreu dels Països Catalans hi ha diversos idiomes que conviuen amb oficialitat i cooficialitat, però es parlen centenars de llengües més, per això volem que el català sigui un punt de trobada i el canal d’interacció entre totes aquestes, el nexe d’unió enmig de la pluralitat que actuï com un element de cohesió social i contribueixi al desenvolupament de societats sanes i diverses però amb consciència col·lectiva. Volem comunitats veïnals, culturals i socials robustes que enriqueixin i enforteixin la societat, així com…

Les Joventuts d'Esquerra Republicana, el Jovent Republicà, volem enviar una abraçada immensa, tot el suport i escalf a tots els afectats per la COVID-19 o a tothom qui té persones properes diagnosticades, confinades, ingressades o que ha perdut éssers estimats. Estem amb vosaltres. Estem també amb vosaltres, totes les persones que han vist els darrers mesos com s'interrompien els seus plans vitals, com havien d'aturar l'activitat i entrar en una etapa d'incertesa, precarietat i dificultats. La situació és extremadament greu, i sabem que arribem a una segona onada on, tot i no veure encara la llum al final del túnel,…

Avui més que mai tenim el repte de posar la vida al centre. Els darrers mesos hem après, i això vol dir que cap solució individualista, pretesament màgica, simple o negacionista resoldrà els reptes en l'àmbit sanitari, però tampoc en l'àmbit social, econòmic i emocional. Toca partir de la consciència col·lectiva per protegir-nos de la malaltia, i alhora reforçar la consciència col·lectiva per no deixar ningú enrere, assegurar el sosteniment i les condicions materials de dignitat per a tothom, en especial els més vulnerables. I, sobretot, consciència col·lectiva per combatre qualsevol temptativa individualista, que assenyali un col·lectiu concret – massa…

El passat dimecres 21 d’octubre el Senat va votar en contra de la proposta presentada pel Jovent Republicà per ampliar l’edat de vot a les persones que tenen 16 i 17 anys. La iniciativa no va prosperar perquè, a diferència del 2016, el PSOE va votar-hi en contra. La seva aprovació hagués permès que el Congrés dels diputats s’hagués hagut de pronunciar.

La reclamació per ampliar l’edat de vot és una demanda història dels moviments juvenils arreu d’Europa. Diversos països de la Unió Europea com Àustria, Hongria o Eslovènia ja ho apliquen i institucions com el Consell d’Europa o el Parlament de Catalunya i entitats com el Consell Nacional de Joventut de Catalunya ho reclamen des de fa anys. El portaveu de l’organització juvenil, Pau Morales, ha lamentat el resultat de la votació al Senat: “Davant de les desigualtats, de la precarietat estructural i de l'autoritarisme l'única solució vàlida és ampliar drets” i ha afegit que “només ens en sortirem si comptem…

Aquest dimecres 21 d’octubre estudiants, professors i doctorands, celebren una vaga per reclamar més drets enmig de la crisi educativa accentuada pel COVID-19.

El curs acadèmic 20-21 va començar combinant la presencialitat amb el format virtual i amb moltes incerteses tant pel professorat com, sobretot, pels estudiants de classe treballadora que hem de fer front a les despeses i necessitem conciliar la vida laboral amb l’acadèmica. Finalment, el divendres 16 d’octubre s’anul·laven les classes presencials durant 15 dies amb una alta probabilitat de ser prorrogables. Això demostra una manca de planificació que perjudica sobretot a tots aquells estudiants que s’han de traslladar a altres municipis i que ja havien llogat el pis o comprat els bitllets de transport. Cal que no oblidem que…

Enguany es compleixen 80 anys de l'afusellament per part del feixisme del president Lluís Companys. Avui, el Jovent Republicà el reivindiquem a tots els pobles, viles i ciutats i volem reivindicar, també, la seva ideologia, trajectòria i acció política que el van portar a ser qui és. Lluís Companys i Jover (El Tarròs 1882 - Barcelona 1940) representa com ningú la unió entre el catalanisme i la lluita pels drets socials.

Fill d'una família benestant, va tenir clara la seva ideologia d'esquerres i republicana des de jove. Va exercir d'advocat, sempre defensant als més desafavorits. En això cal destacar dos grans àmbits d'implicació social: d'una banda amb la Unió de Rabassaires, el gran sindicat agrari del país i, d'altra banda, defensant als sindicats obreristes com la CNT. Aquesta participació el van portar a patir la persecució de l'estat i de la patronal. Va ser un gran amic del Noi del Sucre i Francesc Layret, ambdós assassinats pels pistolers de la patronal. Va ser concretament l'assassinat de Layret el que el van…